Tres fets ocorreguts aquesta setmana feien preveure certa distensió en el conflictiu clima polític-judicial entre l'Estat espanyol i Catalunya. Primer, la petició de la Fiscalia, per ordre del Fiscal General de l'Estat, de demanar la llibertat sota fiança per a Joaquim Forn. Segon, el discurs de Jordi Turull, plenament autonomista i sense fer cap referència ni a la independència ni a la República, en la seva fallida investidura com a president de la Generalitat. I, tercer, la renúncia de Carme Forcadell, Dolors Bassa i Marta Rovira a les seves actes de diputat. Divendres es va confirmar que era un miratge.
L'ordre de processament contra el darrer govern de la Generalitat, amb diferents tipificacions delictives, contra l'anterior Mesa del Parlament i contra altres dirigents polítics, com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, han decapitat l'independentisme català i tanquen qualsevol possibilitat de diàleg a curt termini. Aquest processament va anar acompanyat de l'ordre d'ingrés a presó de quatre exconsellers (Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa) i de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, a més de la reactivació de l'euroordre de detenció de l'expresident Carles Puigdemont i de tots els exconsellers que han fugit a l'estranger. És molt probable que la fuga de Marta Rovira a Suïssa, deixant plantat al magistrat Pablo Llarena, no hagi ajudat gens els seus companys. El jutge no es podia permetre veure com els investigats, ara processats, anaven sortint d'Espanya, però també és cert que és una mera especulació.
Dels 14 membres del Govern que va convocar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre després de trencar al Parlament la legalitat constitucioinal i estatutària els dies 6 i 7 de setembre amb una representació social no majoritària (47,5% dels ciutadans) i posteriorment va aprovar la independència de Catalunya, sis es troben a la presó, cinc han fugit a l'estranger i tres estan processats. El jutge Llarena imputa el delicte de rebel·lió, amb altes penes de presó, a tretze dirigents de l'independentisme.
Estem davant d´una situació excepcional, només equiparable als fets del 6 d'Octubre de 1934. Una situació que ha deixat un país fracturat, una democràcia qüestionada per tots costats, la classe dirigent a la presó o en recerca i captura i una economia amb molts dubtes. El lehendakari Iñigo Urkullu, un polític ponderat, ha tornat a encertar en la seva anàlisi. Després de l'acte de processament i l'ingrés a presó de cinc polítics catalans més, va dir que estem «més lluny de la solució política» a Catalunya i també «d'evitar la fractura social» perquè «es fia a la Justícia la solució a un problema» que no hauria d'haver-li correspost. Les darreres resolucions del Suprem són extremadament dures; les podem discrepar i considerar desproporcionades, però el jutge ha fet la seva feina. Els que no l'han feta són els polítics, tant els catalans com els de la resta de l'Estat, i és a ells a qui correspon trobar les solucions per restaurar la convivència i normalitzar les relacions institucionals.
