25 de març de 2018
25.03.2018

Diumenge de Rams

25.03.2018 | 06:30

La Setmana Santa comença amb la triomfant entrada de Jesús a Jerusalem, el Diumenge de Rams, i es tanca amb la gloriosa resurrecció del Diumenge de Pasqua. Passant per la passió i mort en creu en el Calvari. El matí del Diumenge de Rams és una festa en la qual nens i nenes hi tenen un gran protagonisme. A la nostra Catedral, que des de sempre s´ha destacat per la dignitat de les cerimònies i la solemnitat del culte, la benedicció dels Rams té un relleu molt especial. Sempre aquesta cerimònia s´ha desenvolupat amb gran solemnitat i amb una assistència multitudinària. És una de les ocasions en les que la Catedral és més freqüentada, especialment pels infants. Nens i nenes que, com aquells pueri iudeorum de l´antífona que es canta en aquesta ocasió, reben, lloen i saluden el Senyor amb palmes i rams d´olivera. Amb el pas del temps i les reformes de la litúrgia ha experimentat alguns canvis que no afecten el que és essencial en la celebració. Especialment ha anat variant el lloc on s´inicia la cerimònia. La primera vegada que vaig assistir-hi, la benedicció se celebrava en l´interior del temple, des del presbiteri. A continuació la processó recorria l´interior del temple i les galeries del claustre. Poc temps després, a mitjans segle passat, la benedicció continuava en l´interior, però la processó ja sortia a l´exterior. Sortia per la porta principal, donava la volta a la plaça dels Apòstols i entrava per la porta lateral. Porta que, de moment, es mantenia tancada fins que el diaca que portava la Creu processional donava uns cops a la porta i aquesta s´obria per donar pas a la processó. Uns anys més tard es volgué donar més relleu a la celebració, i especialment més espectacularitat externa, i la processó es dirigí a la plaça de Sant Domènec. I des de l´escalinata del temple dominicà se celebrava la benedicció. A la processó hi assistia el misteri de Jesús i els nens, que ara només surt per participar en la processó del Divendres Sant. Pocs anys més tard la benedicció se celebrà en una de les places del passeig Arqueològic. La processó que havia sortit de la Catedral per la porta dels Apòstols retornava passant per Sobreportes i pujava per l´escalinata per tal d´entrar al temple per la porta principal. D´aquesta manera la processó donava la volta completa a l´entorn del temple. Aquest recorregut resultava una mica massa llarg i força incòmode per a les persones que tenien alguna dificultat de moviment i molt especialment per als pares que portaven una criatura amb cotxet. La solució fou la de celebrar la benedicció des de davant la porta principal de la seu, amb tots els participants aplegats en l´escalinata i la plaça de la Catedral. Però tampoc resultava pràctic per als cotxets ni per a la benedicció. Finalment s´adoptà concentrar tota la celebració en la plaça dels Apòstols. L´espai és prou ample i suficient per encabir la concurrència tot i que sigui considerablement nombrosa. I també resulta més còmode tant per als assistents com per al celebrant, que es pot desplaçar fàcilment per l´esplanada beneint i encensant les palmes, palmons i branques de llor i d´olivera que la mainada, i també els grans, fan brandar festivament. Sens dubte aquesta és la solució ideal. Ja fa uns quants anys que es fa així i no s´hi veu cap inconvenient.
El diumenge de Rams coincideix amb l´inici de la primavera. Aquest any amb molta precisió. Si la meteorologia hi acompanya i no ho espatlla un ruixat primaveral, aquest matí és clar i lluminós. La temperatura benigna i sembla que la natura s´uneix a la festiva celebració.
Tradicionalment era el dia d´estrenar vestuari i calçat per la nova temporada. Els nens vestits de mariner blau marí. Les nenes vestides de vaporosos blancs o de colors clars. Mitjonets blancs i sabates de xarol negres. Diumenge de Rams i entrada de la primavera. El moment ideal per estrenar el vestuari adequat. Tot i que algun any la meteorologia no era favorable i podia espatllar el que havia costat tant de preparar. Però hi havia qui no podia renunciar al previst i en alguna ocasió havíem pogut veure en un matí plujós o amb una tramuntanada que portava aires del nevat Canigó, criatures vestides de primavera protegint-se com podien de la intemperància ambiental. En alguna ocasió en què el país s´havia vist castigat per una persistent sequera i aquell matí s´havia vist afavorit per una pluja abundant i generosa, moltes mares estaven amoïnades per por que el nen o la nena no poguessin estrenar el que tenien previst o que si insistien a fer-ho agafessin una galipàndria. Però els que estaven més atents als beneficis que s´esperen d´una pluja oportuna mostraven la seva satisfacció. Independentment del que pogués fer el temps, la celebració es practicava. Si no podia ser a l´exterior seria a l´interior del temple. Recordo que el dia de Rams de l´any 1939 va ser un dia plujós. Havíem viscut la Setmana Santa del 1937 i del 1938 sense celebració, i amb moltes altres privacions, pors i renúncies i s´esperava amb més il·lusió que mai aquell recuperat Diumenge de Rams. La celebració es va fer en l´interior del temple. Però en un espai del recinte sagrat també hi plovia. Pocs dies abans de l´alliberament, una bomba provocà desperfectes en el teulat i la nau de la seu. Aquell diumenge de Rams l´entorn de la trona de l´Evangeli es veia afectat per una inclement gotera.
Amb la celebració del Diumenge de Rams entrem a la Setmana Santa. Externament és pot considerar molt diferent del que era uns anys enrere. Era una setmana de silencis, de privacions, de penitències públiques. Com ja ho havia estat en certa manera tot el llarg temps de quaresma. Ara es parla de vacances de primavera, de viatges turístics, de primers banys de mar de la temporada. En el carrer només es fa notar la desfilada dels manaies i naturalment també el pas de la processó del capvespre del Divendres Sant. Processó que manté la solemnitat i el fervor que li són propis. Però en l´interior dels temples el tridu pasqual se celebra, amb menys ostentació que en altres temps, però amb més autenticitat. Amb menys presència, però no per tradició ni per obligació, sinó amb més convicció. La nit de Pasqua les campanes de la Catedral tornaran a tocar a Glòria. I a Sant Pere de Galligants s´hi celebrarà, amb joia i amb entusiasme, la Pasqua Jove. Una setmana que haurà començat aquest Diumenge de Rams amb una gran participació infantil i que es clourà amb un esclat de joventut per celebrar la festa major del cristianisme, que és la Resurrecció del Senyor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema