Avui Diumenge de Rams, amb Jesús entrem a Jerusalem per celebrar la Setmana Santa. I dins d´aquesta setmana, el Tridu Pasqual (de dijous sant amb la missa de la Cena fins al diumenge de Pasqua) constitueix per als cristians el nucli de la nostra fe, amb la celebració del Misteri Pasqual.

El dijous sant en la missa vespertina commemorem la institució de l´Eucaristia, del sagrament de l´orde, així com el manament nou de l´amor. Jesús es fa present en la comunitat cristiana per encoratjar-nos en el camí de la fe i per infondre esperança en els cors desesperançats. En una societat egoista i individualista, només l´amor fet servei pot conduir-nos a la salvació, a la fraternitat, a la justícia, a la pau.

El centre del divendres sant és la creu de Jesús. Una creu d´on neix l´amor i el sentit de la nostra vida. És en la creu de Jesús on podem descobrir l´autèntic rostre de Déu, que és Pare de bondat i de misericòrdia. Una creu, gràcies a la qual podem redescobrir una nova manera de viure. I és en la creu de Jesús que ens fem solidaris de tants i tants crucificats que continuen patint enmig nostre per la malaltia, la falta de treball, la violència, les pors i els sofriments.

Però és la gran nit de Pasqua quan la llum trenca la foscor i la tenebra. És en aquesta nit santa, quan Jesús trenca les cadenes del mal, de la tristesa i de la mort. I perquè la vida és més forta que la mort, Jesús, victoriós del sepulcre, il·lumina el nostre camí de fe. Per això la Resurrecció del Crist és esperança per a tots els crucificats del nostre món. La Resurrecció del Senyor es fa present també avui quan alimentem els qui tenen fam, quan alliberem les consciències oprimides, quan consolem els tristos i eixuguem les llàgrimes dels qui ploren, quan desterrem les ideologies opressores o quan desclavem aquells que estan crucificats.

Sant Fulgenci de Ruspe, un bisbe del segle VI, ens parla de Jesús en el seu misteri Pasqual com a «sacerdot pel qual vam ser absolts, sacrifici amb el qual vam ser perdonats, temple en el qual vam ser purificats, Déu amb el qual vam ser reconciliats».

M´han fet arribar un text preciós que vull compartir amb els lectors del Diari de Girona i que fa referència al «testament» que Jesús ens va deixar abans de la seva mort. El text diu així:

«Deixo l´estrella del pessebre, als qui estan desorientats i necessiten una llum que els guiï. I el pessebre, als qui estan sols i no tenen on passar la nit.

Deixo les meves sandàlies a aquells que volen continuar caminant per anunciar l´Evangeli.

I el gibrell on vaig rentar els peus dels deixebles, a aquells que volen ser servidors del Regne, dels homes i del món.

Deixo el plat on vaig instituir l´Eucaristia, als qui volen crear llaços de fraternitat i als qui no es cansen d´estimar i el meu calze, als qui tenen set d´un món millor i d´una societat més justa.

Deixo la meva túnica, als qui saben compartir allò que són i allò que tenen. I la meva Paraula, als qui sembren llavors d´esperança. I el meu perdó, als qui estan cansats i necessiten la pau que ve de Déu».

La Pasqua és el trobament amb el Senyor Ressuscitat, que com diu el teòleg José Antonio Pagola, «l´hem de buscar no en una religió morta i reduïda al compliment i l´observança externa de lleis i normes, sinó allà on Ell viu, segons el seu Esperit, acollit amb fe i amor».

Anem a viure la Setmana Santa. I la millor Setmana Santa serà aquella en la qual puguem eliminar alguna estació del Via Crucis en tanta gent com sofreix. La millor Setmana Santa serà aquella en la qual puguem treure caigudes i llàgrimes, crueltats i injustícies. La millor Setmana Santa, serà aquella que puguem treure alguna hora d´agonia i disminuir els dies i les hores de Passió i de sofriment de tants homes i dones que viuen en el dolor. D´aquesta manera arribarà més prompte al nostre món la resurrecció i la vida nova que neix del Ressuscitat.