Vaig estar inconscient més d'una hora i, després, 15 dies de baixa. Jo vaig ser agredit el 3 d'octubre mentre informava de l'aturada patronal. Avui encara pateixo les conseqüències, amb l'esquena i les cervicals adolorides. Cada dia em pregunto si mai tornaré a estar com abans. Em va passar sense que cap president de la Generalitat demanés sortir al carrer, ningú va dir que imposaria la independència encara que guanyés per un vot, que les sentències del TC hi eren per saltar-se-les. No es van donar ordres als Mossos, ni es van promoure vagues, ni tancar comerços, ni tallar carreteres, ni línies de tren. Ni es van malversar diners en activitats prohibides pels jutges. Ni cap polític va dir que s'havia d'imposar la raó amb la força. Milions de persones no van ignorar els que clamàvem que ens n'anàvem pel pedregar... No es va incitar a l'odi. Tot això no va passar. Una persona em va agredir perquè estava contenta, feliç i relaxada. Va ser una fantasia meva que fa que encara estigui en tractament. Volien una negociació amb l'Estat i van aconseguir una societat fracturada i agressiva. I avui uns i altres estan compungits perquè uns quants, que ens van abocar a la fractura social, han anat a la presó. Ells tenien la capacitat d'evitar-ho. I tots, sense excepció, tenim motius pel drama. I si passem pàgina? Una corda trencada es pot tornar a usar si està ben lligada.
