El cas del presumpte falsejament de notes en un màster que va cursar la presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, el 2012 a la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) ha assestat un cop fort contra la credibilitat de la universitat pública. El rector de la institució, que dimecres va defensar la presidenta tot assegurant que el canvi de notes, de no presentat a notable, era per un error de «transcripció», ha ordenat l'obertura d'una investigació reservada per aclarir aquests fets, després de les primeres informacions sobre aquestes irregularitats. Tot aquest afer ha provocat la lògica desafecció cap a la universitat com a generadora de coneixement a l'ensenyament superior. La controvèrsia sobre el paper de la universitat es troba reforçada per les paraules de Laszlo Bock, vicepresident de recursos humans de Google. Aquest ha declarat en diverses entrevistes que «la nota mitjana obtinguda a la universitat no és un criteri útil a l'hora de contractar algú, igual que la puntuació d'un examen...». Sense idolatrar aquest representant d'una empresa que es troba sota sospita per moltes raons, és evident que les seves paraules simbolitzen una tendència empresarial que, sens dubte, suposa un avís per replantejar el lligam social de les universitats.
Cal recordar que l'aprenentatge de l'actual model educatiu de la universitat es fonamenta en l'adquisició de competències i una d'aquestes prioritza la mateixa capacitat d'aprendre. Així ho proclama també Jimmy Wales, el creador del projecte col·laboratiu més important del món, la Viquipèdia. Wales, un apassionat de l'educació i especialment de l'aprenentatge en entorns informals, conegut com una de les persones més influents del món, sosté que en part gràcies a la tecnologia la clau és aprendre a aprendre més enllà del col·legi o la universitat. En què quedem?
