A un jubilat del Pla de Manlleu, Tarragona, l'han detingut per cultivar marihuana perquè la seva pensió no li arriba ni fins i tot amb aquest generós augment del 0,25%, una de les millors maneres d'evitar que la gent adquireixi vicis i, menys encara, que adquireixi drogues, estan caríssimes. Si en temps de Francisco Camps anomenaven als camps de golf «cultiu de cespitoses», per què el senyor de Manlleu no hauria de poder anomenar a la producció de cànnabis «horticultura visionària» (almenys en dos dels sentits de la paraula). Ens calen visionaris com Steve Jobs i innovadors com Mark Zuckerberg, encara que siguin catalans.

A sobre, a l'horticultor dedicat al cànem li han endossat una altra acusació per «defraudació de fluid elèctric», que és com la ciència jurídica denomina al que sempre s'ha dit enganche, ja veuen que el senyor Camps no és l'únic a retorçar la llengua. Com no ha d'enganxar-se el bon senyor si la maria, a diferència del Govern, necessita molta llum, molta funció clorofíl·lica, estirar-se en molt poc temps i arribar al mercat, que me la treuen de les mans? I al preu que està el quilowatt, els guanys per a Iberdrola, no? O sigui, que els sembla malament que el senyor s'enganxi a la xarxa en unes condicions de rendibilitat, però després no ens permeten tenir autosuficiència energètica amb panells, molinets i tal. A veure si s'aclareixen.

La idea del senyor de Tarragona potser procedeixi del cinema. De fet hi ha una pel·li britànica, El jardín de la alegría, on hi passa el mateix, cultivar marihuana, a una vídua amb deutes. Persones en situació de vulnerabilitat. La vídua Paulette fa el mateix a la pel·lícula francesa El postre de la alegría en la qual, per cert, surt Carmen Maura que, tassa a tassa, estalviava molt quan les persones podien estalviar, que no és el cas. No m'estranyaria que en la pròxima protesta dels jubilats es fumin porros de quatre papers. I que convidin: només els antiavalots, perquè es relaxin. Els altres, que cadascú es pagui el seu vici. Sempre serà millor conrear drogues que menjar-se el gos.