L'informe del president. En la cucanya allargassada, amb tocs de telesèrie, plena d'eslògans i lluites de poder, mentides populistes, i il·lusions col·lectives que s'anomena procés, hi ha una informació curiosa que explica coses que ens passen. En iniciar-se les demandes del president Mas, el Govern va demanar un informe sobre què calia per assolir un referèndum. Es va estudiar el cas escocès, i la conclusió és que es necessitava un Partit Nacional Escocès. Tant en el cas quebequès, com l'escocès, el nacionalisme està representat per un partit rellevant. A casa nostra tenim partits de tradicions diferents, amb reivindicacions diverses, oposats ideològicament, amb diferències personals entre els líders. Hi ha, sobretot, diversitat.

L'acord dels partits. Sembla que estem abonats a eleccions, de nou, potser al juny. Poden arribar els partits a un pacte per investir un president de la Generalitat? Amb quin programa, amb quines prioritats, amb quin futur? Un tripartit d'esquerres amb ERC com a nucli, amb els Comuns, i el PSC com a moderador, té oportunitats i recorregut? Acceptaria el PDeCAT i Junts per Catalunya una coalició àmplia? I reeditar un Govern nacionalista, sense la CUP, amb els Comuns com a substitut, que apostés per polítiques socials, és acceptable per la línia més liberal, o més dura de l'antiga Convergència, i pels mateixos Comuns?

Els no mobilitzats que voten. Hi ha una part de la població que no està en les manifestacions. Són els que no opinen en les reunions familiars, amb membres abrandats d'idees oposades, o que discuteixen amb ells perquè no estan d'acord amb la situació actual. Que viuen preocupats per l'afebliment econòmic, la paràlisi política i l'enfrontament. Per la pèrdua d'ingressos que suposa entrar en una dinàmica de xocs continus: per la pèrdua del nostre pes econòmic. Pel pes excessiu dels impostos que frena la iniciativa empresarial. Que s'estimen el país com qui més. Que, molta més gent, volen un Govern ja. Són aquells que creuen que podem conviure com fins fa poc, amb els pactes, amb els acords, amb el respecte necessari. Acceptant la llei. Que valoren la Constitució com una eina que ha facilitat dècades de pau i creixement econòmic, després de guerres fratricides. Que són més realistes que romàntics. I que creuen que la història recent té més llums, que no pas ombres.