No sé si la Unió Internacional de Magistrats considerarà coaccions o amenaces les frases dolcíssimes -recollides per Albert Soler-, amb què John Carlin acusava el jutge Llarena d'haver fotut un cop d'estat. A part de titllar-lo de sediciós, i de proposar que l'engarjolessin, el periodista anglès recomanava que algú comprovés com està de la teulada l'honorabilíssim senyor Llarena.
Tot i que Carlin no és gens partidari de la independència de Catalunya, l'estratègia de judicialització i repressió endegada per Rajoy l'ha deixat força esgarrifat. Garratibadíssim. El mateix els ha passat a un editorialista de The Times i al copropietari de Der Spiegel -dos mitjans poc sospitosos de separatisme. Fora d'Espanya, alguns comencen a tenir clar que l'acusació d'alçament violent no s'aguanta. I que empresonar o enviar a l'exili els adversaris polítics, per dir-ho suau, resulta bastant bananer.
Davant les suspicàcies aixecades per les euroordres, De Vigo i Zoido s'han afanyat a tranquil·litzar els seus acòlits, prometent-los que els amics alemanys els serviran el cap clenxinat del President en safata. Bé... Ja ho veurem. Potser la comissió de Drets Humans de l'ONU voldrà dir-hi alguna cosa.
Mentre tot plegat es descabdella, nosaltres hauríem d'anar per feina. Ja hem perdut massa temps. I si volem plantar-li cara a l'Estat i als del 155, la manera més contundent de fer-ho és investir Puigdemont. Rajoy es va treure unes eleccions de la màniga i les va perdre, oi? Doncs que s'hi posi fulles.
