01 de abril de 2018
01.04.2018

Fracàs colossal

01.04.2018 | 06:30

De vegades pot semblar que l'estat és tan sòlid que no es pot esquerdar mai, que els seus recursos són tan nombrosos que resulta invencible. Però tinc la sensació que l'Estat espanyol comença a estar desesperat, desorientat, que fa aigües pertot arreu, encara que disposa de diversos i poderosos mitjans per dissimular-ho i, per tant, el procés de descomposició serà llarg i complex. I no em refereixo només a l'esquerda que ha provocat el moviment independentista. En tot cas diria que l'independentisme ha accelerat o evidenciat el que fa temps que tothom sabia i callava: que l'Estat espanyol és un invent fallit, un camí intransitable. Per això PP, PSOE i Ciutadans, juntament amb la corona (recordem-ho un cop més, imposada pel dictador), s'han afanyat a formar un bloc immobilista i propagandístic que ens inculqui que tot va bé, que aquest és un país modèlic, democràtic i lliure i que el règim que va sorgir després de la mort de Franco és el millor dels règims possibles. Tot molt simptomàtic.

De fet, el Govern espanyol i els seus còmplices (sense la complicitat i el silenci d'alguns això no seria possible) han engegat fa temps una campanya que ha mobilitzat no només els agents polítics, sinó també tota la maquinària judicial, policial, diplomàtica o mediàtica per justificar una repressió que té la seva màxima obsessió amb el moviment independentista però que ja comença a afectar molts altres sectors. Sempre és convenient recordar que aquest és el mateix estat dels GAL, del Prestige, de la corrupció a gran escala, l'Estat que ha salvat la banca amb diner públic mentre permetia desnonaments i pobresa energètica, el mateix estat de la guerra de l'Iraq, de la reforma laboral i les retallades...

A banda del bloc immobilista, que es protegeix i s'alimenta mútuament, qui es pot sentir còmode dins aquest Estat espanyol? S'hi poden sentir els republicans, hereus de la legalitat vigent que l'aixecament franquista va aniquilar? La majoria de catalans i bascos, que són tractats com una perifèria de segona classe? I els jubilats, que com la classe mitjana s'empobreix cada dia més? S'hi poden sentir bé els funcionaris, que han vist retallats els seus sous i les seves condicions de treball? Els autònoms, en una situació cada cop més precària? Els mitjans censurats? Els cantants i titellaires condemnats a presó? Quan un estat criminalitza, menysté o humilia tots aquells que el posen en dubte, es converteix en un fracàs colossal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema