n l'estreta col·laboració entre iniciativa pública i iniciativa social privada són molt importants, sens dubte, les empreses de l'anomenada economia social, de manera que m'ha semblat convenient efectuar en aquest article una breu anàlisi d'alguns dels continguts de l'esmentada Estratègia, aprovada pel Consell de Ministres el 29 de desembre de 2017 i publicada bastant més tard, sense que s'hagi donat una explicació oficial d'aquest retard, en el BOE del dimarts 20 de març. El desenvolupament de totes les mesures recollides en els diferents eixos d'actuació queda condicionada a les disponibilitats pressupostàries per a cada exercici, estant el de 2018 en l'aire davant les dificultats polítiques per a la seva aprovació. En qualsevol cas, i suposo que preveient la necessitat de dotar-se d'un marge ampli d'actuació per a la posada en marxa de l'EEES, la seva implantació es preveu de forma gradual, abastant la primera fase els anys 2018 i 2019, elaborant-i aplicant-se la primera fase del pla d'acció «en el primer semestre de 2018». Els límits pressupostaris es posen també de manifest en exposar l'EEES que els compromisos regulats en aquest «no poden suposar augment net de les despeses de personal al servei de l'Administració».

L'EEES conté onze eixos d'actuació i seixanta-tres mesures. El primer eix és el de suport a l'ocupació i l'emprenedoria en l'àmbit de l'economia social, prenent com a punt de referència els principis orientadors de la Llei 5/2011, d'Economia Social. Les mesures concretes seran la realització d'estudis sobre sectors de mercat, anàlisi de casos d'èxit, estudi de les tendències del mercat i de com incideixen les transformacions d'aquest en el sector de l'ES, i recerca de nous jaciments d'ocupació per a la potenciació del sector. Igualment, la continuació de l'aplicació dels incentius existents per a les entitats del sector, com ara els que hi ha per a la incorporació de socis en les societats cooperatives i laborals i per a la contractació de treballadors per compte aliè en aquestes empreses, i els vigents per incorporació de persones amb discapacitat i/o en risc d'exclusió social, així com també mesures de suport a la formació dels treballadors i socis d'aquestes entitats, així com a aquestes per a la seva participació en la formació professional.

L'eix número 2 es dedica a l'impuls a la consolidació de les empreses de l'ES i el seu creixement, buscant d'una banda potenciar i donar suport a la internacionalització d'aquestes, i d'altra tenir-les presents en les estratègies per a la millora de la productivitat que el govern posi en marxa. Entre les mesures proposades per a desenvolupament, cal destacar la del suport i tutorització a la transformació d'empreses mercantils ordinàries que voluntàriament ho sol·licitin en entitats d'economia social, a través de les ajudes econòmiques regulades en el programa operatiu d'inclusió social i economia social que compta amb finançament del Fons Social Europeu. L'eix número 3, versa sobre l'anàlisi i desenvolupament del marc jurídic de l'ES, i té per finalitat «eliminar les barreres que poden impedir o limitar el seu desenvolupament». Entre les mesures proposades destaquen les del desenvolupament normatiu de la Llei 44/2015 de societats laborals i participades, la creació del registre telemàtic de cooperatives d'àmbit estatal, l'elaboració del catàleg d'entitats de l'economia social i la creació del segell d'una tal entitat a efectes de la seva identificació per la societat.

L'eix número 4 es destina a la generació de mecanismes innovadors de participació de l'ES en sectors estratègics, sent la finalitat la d'afavorir el desenvolupament d'iniciatives que siguin «innovadores, transparents, generadores de benestar, properes al local i que contribueixin a l'eficàcia en la gestió de la despesa pública», potenciant la participació d'aquestes empreses en les activitats de recerca, desenvolupament i investigació, especialment en els àmbits de la salut, el canvi demogràfic i el benestar, desenvolupant i utilitzant les fórmules de col·laboració público-privades en la prestació de serveis públics, i el foment de la cooperació institucional per al desenvolupament de l'ES, amb un cop més especial atenció a l'actuació en el territori local, el més proper a la ciutadania, de manera que la activitat dels agents de desenvolupament local s'ampliaria «a la de la creació i incubació d'empreses d'economia social».

L'eix número 5 tracta sobre l'impuls de l'economia digital a les entitats d'ES, ja que els pocs estudis que s'han realitzat sobre aquest tema han posat de manifest que les empreses del sector, segons s'afirma en el document, «estan endarrerides quant a la incorporació de l'ús de les TIC en els seus negocis respecte a la resta d'empreses». Les mesures proposades passen pel foment de l'emprenedoria en els sectors emergents i de base tecnològica, l'emprenedoria on-line, la realització d'estudis i de jornades, cursos i seminaris de formació en TIC i que siguin d'aplicació a l'ES.

Era obligat, i encertat, prestar atenció específica a la igualtat de gènere, i així es fa en l'eix número 9, acompanyat de l'objectiu del d'aconseguir la inclusió social, ja perseguit per la Llei 5/2011. Per potenciar la igualtat i la inclusió es preveuen mesures com ara estudis, projectes i iniciatives que permetin a les empreses assolir aquests objectius, l'ajuda per a l'elaboració i adopció de plans d'igualtat i l'obtenció del distintiu de «Igualtat a l'empresa». La responsabilitat social, sobre la qual versa l'eix número 10, és predicable de totes les empreses, i per descomptat molt més en el marc de les entitats d'ES que han de ser per principi socialment responsables d'entrada, i a les que són d'aplicació les línies d'actuació recollides en l'estratègia espanyola de la responsabilitat social de les empreses 2014- 2020, per la qual cosa entre les mesures proposades es recullen les de promoció d'aquesta estratègia en les empreses d'ES, memòries de RSE per les mateixes, o la promoció de la incorporació de la RS aplicada al territori en les actuacions de l'ES.

Concloc. Ara toca esperar la posada en marxa de l'EEES, amb el desig que la seva aplicació efectiva no es demori en el temps, com sí que ha passat des de l'aprovació pel Consell de Ministres fins a la seva aprovació en el BOE, caldrà estar atents al seu desenvolupament.