Aragonès marca perfil propi

I aquesta és una molt bona notícia per a una Catalunya que necessita de debò un gran partit majoritari. I les manifestacions del nou adjunt a la presidència republicana van en aquest sentit. Manifesta un canvi d'estratègia i reconeix que la unilateralitat ja no és una prioritat de la seva formació política.

Al llarg de molts mesos, els sondejos donaven una àmplia victòria a ERC. Es parlava de més de quaranta escons llargs en unes eleccions catalanes. Però a l'hora de la veritat es veieren superats per Puigdemont i els seus resultats foren decebedors, per molt que es volguessin dissimular.

Ara Aragonès planteja un canvi de rumb. Apressa a formar un govern que acabi amb l'aplicació del 155. I fer-ho amb un president, lliure de càrregues judicials; per la qual cosa els invents de JxCat amb noms com els de Sànchez o Turull passarien a millor glòria. Tot fa pensar doncs que abans d'esgotar el període per anar a unes eleccions avançades, es posarà un nom nou sobre la taula i en aquest sentit Elsa Artadi sembla la diputada més ben col·locada a que no sigui que Puigdemont s'inventi una ximpleria més de les seves, com la de situar l'alcaldessa de Girona al capdavant de la Generalitat.

Però el nou líder d'ERC introdueix en el seu discurs un nou element més: plantejar establir un diàleg amb el Govern central i Mariano Rajoy. Aquesta és una novetat i va en la bona línia, atès que cap conflicte polític es resol sense un cara a cara entre les parts implicades. I això no vol dir que els republicans hagin de renunciar a res. Aquesta és una interlocució urgent que fins ara ha desaprofitat el president del Parlament, Roger Torrent. La segona autoritat del país va tenir una gran oportunitat de plantejar els temes punyents al cap de l'Estat a Barcelona en les jornades del Mobile i va deixar passar una oportunitat d'or amb una falta d'experiència alarmant.

Pere Aragonès, però, no s'atura aquí i a part de demanar la ràpida recuperació de les institucions catalanes, reconeix que cal ampliar la base independentista entre la societat civil, al costat de gaudir de més suports internacionals. I això fer-ho sense pressions del calendari.

No hi ha dubte que és un bany de realisme i de tocar de peus a terra. Ja era hora que un polític parlés clar i que plantegés obertament refer ponts. Demostra valentia perquè de ben segur les seves paraules tindran detractors en alguns sectors radicals de la seva formació política.

Però penso sincerament que aquest és el camí perquè ERC recuperi molts vots i torni a ser el partit majoritari de Catalunya. Seguint aquesta línia guanyarà centralitat política i farà possible que el panorama català variï clarament en els propers mesos. Les eleccions municipals seran decisives en aquest sentit i Aragonès ho reconeix. És molt bo que apareguin cares noves al capdavant dels partits i que, quan parlen, l'electorat els entengui. Un sector important de la societat catalana està del tot desorientat i fins i tot no sap què votar. Amb aquest discurs els republicans poden recuperar molt vot perdut d'exconvergents que no se senten identificats amb el radicalisme del PDeCAT i de Puigdemont.