Quan l'assassinat de Juli Cèsar no va portar la restitució republicana que buscaven els conspiradors, sinó a la imminència d'una guerra civil, Ciceró, que els havia esperonat, va escriure: «La república és un vaixell totalment desfet o, més ben dit, disgregat: cap pla, cap reflexió, cap mètode».

La imatge del vaixell desmanegat es pot aplicar a molts nivells de la situació política actual. El món s'està submergint a velocitat progressivament accelerada en una nova guerra freda, ara en els fronts del comerç i de les tecnologies cibernètiques (el vell «complex industrial-militar» és ara comercial-telemàtic). La Unió Europea té un greu problema de cohesió i de contestació interna del projecte i dels lideratges. L'Estat espanyol només apaivaga la crisi amb el recurs a l'«amenaça catalana», sense la qual encara serien més evidents les incapacitats tant del govern com de la suposada oposició de presentar un pla de futur creïble.

I a Catalunya la majoria independentista del Parlament no aconsegueix formar govern, atrapada com està entre els imperatius del sistema judicial espanyol que constitueixen un mur a un costat, i la fidelitat als principis i als presos i perseguits, que limiten la capacitat de moviment per un altre costat, mentre la CUP situa els seus propis obstacles en els camins. Però al mateix temps, la líder de l'oposició només és capaç d'aplegar 39 diputats, en un parlament de 135 escons, per fer costat a l'única iniciativa que ha adoptat fins ara.

Només les propostes reactives contra l'actuació de l'Estat, exigències formulades en la certesa que no seran ateses, aconsegueixen resultats majoritaris a les votacions. Navegar a la contra no implica tenir un rumb.

Després de queixar-se de la república disgregada, Ciceró va fer costat a Octavi, llavors un jove ambiciós que es deixava guiar i aconsellar pel veterà escriptor i polític. Però en realitat era un tipus molt ambiciós que anava a la seva. Quan va assolir el poder, Octavi no va trigar gaire a liquidar el que quedava de la república i a atorgar-se el poder absolut, que el faria passar a la història com l'emperador August. Abans, però, va tenir bona cura d'ordenar la mort del mateix Ciceró, assassinat per un escamot de soldats. Les repúbliques desmanegades solen acabar d'aquesta manera, amb un cèsar, dictador o emperador que afalaga el poble per legitimar-se, prescindint de les institucions.