El Govern Rajoy ha obert la mànega dels pressupostos per mirar d'apagar algun dels incendis que l'amenacen. Els pressupostos per a aquest any preveuen pujades de les pensions més baixes, l'increment de sous als funcionaris i més ocupació al sector públic i una rebaixa generalitzada de l'IRPF. El PP sap que ha de passar una revàlida al juny de l'any que ve, quan coincideixin eleccions municipals, les autonòmiques a la majoria de les comunitats i les eleccions europees. El Govern no disposa de la majoria suficient per aprovar els comptes. El PNB ha deixat clar que no els votarà mentre estigui en vigor l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. O sigui que, mentre no hi hagi un acord possibilista entre els forces independentistes per formar govern, Mariano Rajoy ha optat per demanar un acte de patriotisme als socialistes i evitar el que ha qualificat de xantatge dels nacionalistes. Però per si no obté una resposta afirmativa a la seva apel·lació -cosa més que probable- els ha traslladat al primer grup de l'oposició la pressió de l'opinió pública responsabilitzant-los de no permetre que pugin les pensions. On no ha considerat Rajoy que calia fer un gest és cap a Catalunya. La inversió en aquests pressupostos continua lleugerament per sota de la mitjana i molt per sota de les aportacions catalanes. Una situació que, de ben segur, seria diferent si hi hagués una voluntat dels partits sobiranistes d'evitar una situació d'irrellevància a l'hora de participar del debat i aprovació de les grans qüestions pràctiques. Una estratègia que caldrà reconsiderar si, tal com va insinuar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'obre la porta a la reestructuració del deute de les Comunitats Autònomes. Tot i que Montoro va evitar donar-ne detalls, es va mostrar obert a les aportacions de tots els grups polítics. Els que han assumit ja que la independència va per llarg haurien d'aprofitar-ho.
