Durant la passada Setmana Santa, diversos ministres van afirmar en públic ser els xicots de la mort. Ho van fer amb música, per donar-li més èmfasi, mentre un Crist escorxat i ferit, i amb les articulacions trencades, desfilava davant dels seus ulls sobre els braços d'un grup de legionaris amb les camises obertes que també afirmaven ser els xicots de la mort. Això passava a Espanya, al març de 2018, amb el país enfonsat en una crisi que a més de provocar milers de desnonaments anuals, havia donat lloc a una joventut principalment a l'atur i amb un terç de la població en risc de pobresa. El terror no descansa. Som hostes de l'hotel en el qual transcorre l'acció d' El resplandor. Perquè se't posin els pèls de punta no necessites obrir la porta de l'habitació i treure el cap al passadís. Només cal que prenguis el comandament a distància de la tauleta de nit i engeguis la tele. Aquí veuràs als nostres representants presumint amb emoció continguda de tenir a la mort per la més lleial de les companyes.
Ho sabíem. Sabíem que parlen més amb la mort que amb els representants sindicals. Ho sospitàvem almenys pel seu aspecte patibulari. Un a un et posen els pèls de punta, però tots junts, entonant l'himne, o el que sigui, de la Legió, maten de por mitja Espanya. I la que no maten de por la maten del riure, que ve a ser el mateix. Hi ha ocasions en què no hi ha manera de distingir una riallada d'un crit de terror. Quan es produeixen de forma simultània, té un moltes possibilitats d'ennuegar-se i finir. Es mor un del riure com es mor un de l'espant. Sovint, es mor un de les dues coses alhora. Es tracta d'una mort desitjable?
No en tenim ni idea. Per cert, que el Crist que alçaven els legionaris és conegut com el Crist de la Bona Mort, ignorem per què. Que nosaltres sapiguem, Crist va tenir un final atroç. Li tiraven vinagre a les ferides sense deixar d'escopir-li i de clavar-li llances. Si això és una bona mort, que vingui Déu, mai millor dit, i ho vegi. És clar, que els ministres-xicots de la mort diuen a això que ens passa (els desnonaments, l'atur, la pobresa, la desigualtat) el miracle econòmic espanyol. Per morir-se, en fi, no sabem si del riure o d'allò altre.
