Es necessita una revolució en la forma com actuem i com ens relacionem amb el nostre entorn, com fem societat i com fem política, per donar resposta a alguns dels problemes més latents del món actualment. Protegir comunitats, individuals i el progrés social, adreçar la crisi de la desil·lusió, exclusió i desigualtat, reconciliar creixement econòmic i la sostenibilitat ambiental són alguns dels reptes més grans que ens hem proposat mai, emmarcats en els objectius del desenvolupament sostenible de Nacions Unides, però no són ni molt menys impossibles d'assolir. Els objectius són essencials: de?nir-ho per adreçar-ho, però la seva aplicació és certament més complicada. La localització, clau per solucionar el problema. Els governs locals no poden veure's com simples implementadors de l'agenda: són agents polítics amb capacitat de canalitzar el canvi a les seves comunitats més immediates. Tenen la responsabilitat de sumar-s'hi. En aquesta feina, la coherència política tant horitzontal com vertical a les institucions és clau, i això és un repte. La comunicació, cooperació i coordinació constant entre departaments i àrees així com amb institucions d'altres nivells; i la coordinació territorial entre governs locals de forma formal i informal són processos intrínsecs per aquesta lluita. En aquest debat, però, el rol i responsabilitat de la societat civil, així com nous processos de participació ciutadana i democràcia directa van guanyant veu. Els governs no poden assolir-los sols: la responsabilitat és també de la societat civil, públic general, les ONGs, líders socials i religiosos i el sector privat. Amb responsabilitats comunes però diferenciades, les organitzacions de la societat civil necessiten espais institucionals que facilitin la seva participació, col·laboració i incidència en els processos de decisió des d'un primer moment, creant sinergies especialment necessàries per acomplir grans ambicions. Més enllà, la societat civil ha d'aconseguir la corresponsabilització pública efectiva dels càrrecs electes, controlar la provisió d'informació i la seva transparència, la gestió de recursos, els incompliments i altres aspectes que, desgraciadament, a vegades són més opacs en les dinàmiques polítiques locals.
En tota la complexitat que això comporta, la mesurabilitat i la comunicació són elements essencials. Cal crear polítiques que evitin objectius generalistes i no quantificables, i optar per marcadors, anàlisis i objectius concrets a assolir a curt, mitjà i llarg termini. Però sobretot, cal comunicar, entre tots, més i millor. Organitzacions internacionals ja hi estan invertint molt. Ens toca a nosaltres comunicar-los, entendre'ls i responsabilitzar-nos de la seva aplicació i lluita a nivell local; els toca a les autoritats públiques parlar-ne, establir-ne marcs de discussió, analitzar-los i fer política al respecte. Cal responsabilitzar-nos tots de les lluites de dimensions globals, creant-ne una consciència que transcendeixi un mateix amb una lluita localitzada. I ja sense caràcters, moltes preguntes per respondre. Com podem fer ús de les noves tecnologies per avançar en polítiques d'e-governança que ens puguin ajudar a donar resposta a aquestes necessitats? Quines conviccions hem de trencar? Com podem incloure les veus dels ciutadans de forma més efectiva en aquest debat? Què hem de fer i repensar per comunicar més efectivament?
