06 de abril de 2018
06.04.2018

Llaç groc

06.04.2018 | 10:25

A Catalunya s'ha trencat la convivència entre la molta gent que hi viu. No diré entre els catalans perquè això seria entrar en consideracions interpretables, ja que hi ha gent que viu a Catalunya que no se sent catalana o que consideren la catalanitat una particularitat merament folklòrica o fins i tot els resulta antipàtica. Cada un és lliure de sentir-se com li doni la gana.

Qui negui aquesta fractura (no cal fer percentatges) és un il·lús o simplement falta a la veritat. I la mala notícia és que la ruptura no se soldarà, almenys entre la gent que està vivint amb intensitat el procés català i els escabrosos esdeveniments dels darrers mesos. Sobretot des de l'1 d'octubre.

Els pobles, i no les ciutats, són el millor laboratori per analitzar la situació. Allà podem observar la formació de dos bàndols. Els que llueixen i posen llaços grocs pels carrers en senyal de protesta per l'empresonament dels seus polítics, i els que es dediquen a arrencar-los o que simplement el llaç el genera un rebuig agut i agre. Podríem parlar d'un tercer i quart bloc, que és el dels que lluirien o posarien llaços grocs per tot arreu però que tenen por de represàlies laborals, legals o por de ser agredits, i els que traurien o criticarien els llaços però no ho fan perquè també temen represàlies en aquest cas de caràcter social. I fins i tot hi ha un cinquè bloc, que serien els indiferents. Són els que tenen altres prioritats a la vida. D'aquest també n'hi ha algun.

Si heu arribat a llegir fins aquí, us reconeixeré que aquesta divisió que faig, basada en el llacet, és una simplificació. Però és una simplificació que ajuda a entendre la situació. El llaç canalitza la indignació d'aquells que demanen la llibertat dels presoners polítics però, al mateix temps, també serveix perquè els altres expressin la seva agra reacció.

Si no fos el llaç seria una altra cosa que canalitzaria l'alt voltatge que viu Catalunya. Fins i tot m'atreviria a dir que el llaç està resultat fins a un cert punt terapèutic. A uns per expressar la seva ràbia per l'ofensiva marcial i judicial de l'Estat, i als altres pel que sigui que vulguin expressar extirpant llaços: que estan a favor de que hi hagi presoners polítics tot i no haver promogut cap episodi violent o perquè exigeixen l'espanyolitat de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema