Estava preocupat mirant el grapat de plàstics grocs que comencen a acumular-se en un parc natural pel qual passejava -desitjo que ecologistes i responsables de medi ambient comencin a mostrar els perills que comporta tant plàstic desfet- quan em vaig trobar un empresari del sector turístic de les nostres terres. En aquestes trobades, hom busca una mica de serenitat i pau. Però és humà que després de les salutacions, preguntar per la família i parlar del temps, es faci una pregunta d'aquest tipus: «Com ho veus?». Davant aquestes circumstàncies, tinc preparades aquestes respostes. «No sé què passarà i espero que acabi tot bé.» I afegeixo: «Malauradament no podem fer-hi res. Mai se sap com són les relacions reals entre en Trump i en Xi». Sorprès, l'interlocutor diu: «És clar, és molt més greu el que està passant en l'inici de la guerra comercial entre Xina i EUA. A mi em preocupa també molt si això pot acabar amb una nova crisi económica mundial, per no parlar de res pitjor». Li recordo que acaba de sortir un llibre firmat per un profesor de Harvard, Graham Allison, titular Destined for war. L'historiador considera que s'estan produint tots els factors necessaris per acabar en una guerra entre les dues grans potències. Fa diverses comparacions, entre les quals inclou el que va passar abans de la primera guerra mundial amb la rivalitat creixent entre Alemanya, que volia ser una gran potència mundial, i Anglaterra, temerosa de que ho fos. Quan llegeixes les seves prediccions, escrites fa un temps, sobre les conseqüències d'una escalada de guerra comercial i com acabarà, és per posar-se un pèl neguitós. Allison, menys mal, també acaba pronosticant que la guerra és evitable si hi ha voluntat i transparència. En qualsevol cas, nossaltres no hi podrem fer res. Un dia, si passa quelcom, ens ho trobarem al despertar al matí.
