Ja vam comentar en el seu moment que la reactivació de les ordres de detenció contra Puigdemont i els altres dirigents independentistes a l'estranger provocaria l'obertura de sengles judicis a la justícia espanyola. La primera de les vistes ja s'ha produït i té un veredicte provisional a Alemanya: el delicte de rebel·lió que imputa l'instructor espanyol no s'aguanta, perquè li manca la mena de violència que el tipus penal exigeix. Per això l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein ha ordenat la llibertat amb fiança de Carles Puigdemont, ja que, a parer seu, la violència relatada pel jutge espanyol de cap manera no exerciria «pressió suficient sobre un òrgan constitucional per torçar la seva voluntat». Una interpretació interessant, segons la qual no basta que hi hagi hagut més o menys empentes, assetjaments o garrotades: per parlar de rebel·lió cal que siguin prou intenses per suposar una amenaça real per a l'estabilitat de les institucions. Si no, és una altra cosa.

En el seu moment, la justícia espanyola va retirar la primera ordre europea de detenció pel temor que la justícia belga (llavors tots els extraditables eren a Brussel·les) descartés justament els delictes principals, com la rebel·lió i la sedició, i acceptés només extradir-los pels de desobediència i, potser, malversació. Segons Llarena, això crearia una indesitjable asimetria, ja que els extradits només podrien ser jutjats per aquests delictes, a diferència dels que van quedar-se en territori espanyol. Ara, amb l'ordre de processament a la mà, el jutge ha cregut que les peticions serien més creïbles, i els serveis policials espanyols han propiciat la detenció a Alemanya, suposant que els germànics serien més durs que els belgues. Doncs, de moment, i pendents de recursos i altres fites del procediment, l'estratègia no els funciona. Què farà ara el Suprem? Renunciarà a l'extradició? Anivellarà per baix totes les acusacions? Mantindrà acusacions diferents per uns mateixos fets? Un bon embolic.

Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, sotmesos a la mateixa petició d'extradició, van quedar dijous en llibertat sense fiança després de declarar davant la justícia belga. Igual que Clara Ponsatí a Escòcia. Difícilment els haurien deixat lliures si els jutges consideressin probable extradir-los per delictes penats fins amb trenta anys. Encara pot passar qualsevol cosa, però el judici europeu a la justícia espanyola no va gens bé per a aquesta darrera.