L'actualitat ens va caient de les mans com una d'aquestes novel·les de mil pàgines que cap a la meitat comencen a repetir-se. Un ha estat des de l'adolescència molt aficionat a l'actualitat perquè hi veia una rèplica de si mateix. L'actualitat venia a ser el mirall al qual un treia el cap per veure si havia arribat el moment d'afaitar-se o de tallar-se els cabells. De vegades, s'acostava un tant a l'actualitat que la veia doble, però ni llavors se'n cansava. Hi va haver un moment de les nostres vides en què l'actualitat funcionava com una bona novel·la per entregues. Anàvem al quiosc dels diaris cada matí i tornàvem a la llar amb el nou capítol de l'actualitat sota el braç, disposats a punxar-nos-el en vena amb el primer cafè. Resultava més difícil sortir de l'actualitat que del tabac. De fet, consumíem l'actualitat fumant, ja que la nicotina actuava com un excel·lent neurotransmissor de les notícies.
No sabem què dimonis li ha passat a l'actualitat perquè ens caigui de les mans abans d'aixecar-nos del llit, durant aquests minuts en què escoltem la ràdio mentre la musculatura, relaxada per les hores de son, torna al seu ésser. Potser es tracta d'una actualitat desactualitzada, que és com un te sense teïna, o una actualitat amb deficiències narratives. Una actualitat sense argument, en fi: una actualitat d'avantguarda. Els crítics de literatura moderns mai han estat gaire partidaris de l'argument. Consideren que és una cotilla per a l'escriptor amb ambicions formals. Pitjor que això: pensen que la trama només té sentit per a lectors poc ambiciosos. És possible que aquesta idea sobre la peripècia argumental s'hagi extrapolat a la realitat. Però l'experimentalisme funciona en petites dosis: al final un acaba tornant a Anna Karenina o a La Regenta, on els materials narratius s'articulen de cara a un objectiu perfectament intel·ligible. D'aquí que l'última paraula de les novel·les de sempre fos FI. Perquè no hi hagi dubtes.
Deia Robert Musil, amb perdó, que l'argument era l'ombra de la novel·la com el dolor és l'ombra de la malaltia. Al que un afegiria que no es pot viure sense ombra. Ni sense malaltia.
