08 de abril de 2018
08.04.2018

Democràcia o submissió

08.04.2018 | 06:30

Catalunya viu una crisi profunda, que té a veure amb un anhel d´emancipació d´un estat que només accepta la nostra existència des de la premissa de la submissió i que està demostrant uns febles valors democràtics. Per a alguns, la unitat d´Espanya passa per damunt de tot, de la llei, de la llibertat, del dret de defensar les pròpies opinions. L´aplicació desmesurada de l´article 155 de la Constitució, que no preveu ni la destitució del Govern ni la dissolució del Parlament, sinó que el govern espanyol pugui «donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes», n´és un exemple inequívoc. I dol que no sigui més unitària la denúncia dels excessos que se n´han fet. Una part substancial de Catalunya s´allunya cada cop més d´Espanya. I l´actitud del PP i de Ciutadans, ho afavoreixen involuntàriament. N´és el principal responsable el Govern del president Mariano Rajoy, hereu del discurs del seu predecessor José María Aznar, instigadors de la campanya contra l´Estatut d´Autonomia i del recurs i la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional, de conseqüències catastròfiques per a un projecte espanyol compartit. A aquest distanciament, però, s´hi han afegit d´una manera greu les actuacions judicials. I hi han assumit un protagonisme destacat, amb una tergiversació manifesta dels fets, les decisions del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que han comportat el processament i l´empresonament de polítics honestos i l´exili de personalitats valentes i coherents. Argumentacions tan arbitràries com les del jutge Llarena no han convençut tribunals d´altres països europeus. Espanya retroba l´arrogància i l´encegament que va donar origen a les independències successives de les antigues colònies. El futur no pot passar per una monarquia que, després del discurs del rei del 3 d´octubre, s´ha desvinculat del sentiment majoritari dels catalans ni per un autoritarisme basat en l´ús de la força i que va contra els signes del temps. Atribuir violència a les persones processades constitueix un escàndol ètic i jurídic. Violència és la que va patir Roger Español, que va perdre un ull l´1 d´octubre, i la que ha sofert el poble de Catalunya quan ha volgut expressar-se lliurement. Era violència la congregació de nombroses persones davant del Departament d´Economia i Finances el 20 de setembre i no ho era l´actuació dels cossos de seguretat de l´estat contra els ciutadans i la seva presència intimidatòria en vaixells als ports catalans? Les tensions desencadenades entre Catalunya i Espanya han generat una crisi política de dimensions enormes i amb una insòlita projecció internacional, que està repercutint en la imatge de la Unió Europea com un espai on els drets humans tenen una consideració i una protecció prioritàries. A Catalu­nya ara és l´hora d´ampliar majories des de la consciència que el conflicte no és tan sols d´independència, sinó de democràcia i de drets humans i polítics on no tan sols el sobiranisme, sinó tot el catalanisme, s´hauria de sentir interpel·lat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema