Puigdemont i la justícia alemanya

Josep Ginés BARCELONA

Val la pena llegir completa la sentència de la Justícia alema­nya sobre Puigdemont. El descart del delicte de «rebel·lió» té el seu motiu en què els codis penals de diferents països són òbviament diferents i és molt difícil trobar exactament la mateixa tipologia de delicte. Però és bo remarcar que el tribunal alemany admet l´existència de «violència» per part del secessionisme català, encara que no suficient per «doblegar l´Estat». És a dir, el pacifisme del qual tant presumeix l´independentisme no se l´ha cregut la Justícia alemanya. I a més la resolució rebutja que Puigdemont estigui sent perseguit a Espanya per motius polítics. Per contra, afirma literalment que «està sent perseguit per un delicte penal concret i no per les seves conviccions polítiques». El tribunal alemany deixa clar que a Espanya es poden tenir les idees polítiques que es vulguin -hi ha molta gent tranquil·lament independentista al carrer- però no trepitjar les lleis i burlar-se de la Justícia, com va fer Puigdemont. Val la pena subratllar-ho.

Bravo,

Festival Còmic

Mar Dacosta Guzman figueres

Figueres enceta la primavera amb un festival d´humor, molt adient en ser ciutat entramuntanada i una de les capitals de la ironia empordanesa. Aquest any, el Festival Còmic ha estat més necessari que mai ja que, en aquests temps tan convulsos, calia un respir, fer un parèntesi amb rialles i somriures. La seva programació té l´encert d´oferir molts actes gratuïts -l´humor ha de ser social- i espectacles sense paraules -l´humor és també universal- i també ha estat sensible amb el moment actual i per això ha organitzat un debat sobre la llibertat d´expressió en l´antiga presó de la ciutat. En definitiva, un èxit i per aquest motiu celebro que l´Ajuntament de Figueres hagi signat un conveni per donar-li suport tres anys més.

La segona mort del Bisbe Sivilla, un «record» de la Guerra Civil

JAUME PRAT i PONS salt

A la Residència Sacerdotal Bisbe Sivilla del barri de Vista Alegre a Girona hi ha un quadre amb una curiosa història.

El quadre en qüestió és un retrat de Tomàs Sivilla i Gener (Calella de Mar, 1817 - Girona, 1906) que fou nomenat bisbe de Girona l´any 1877, i que va regir la diòcesi fins a la seva mort, a partir de la qual els seus béns es destinaren a la construcció de l´actual residència. Val a dir que, en origen, hi havia dos quadres exactament iguals però, en una data indeterminada, un d´ells fou portat a la par­ròquia de Calella.

Doncs bé, a finals del mes de juliol de 1936, en plena revolució social dins la tot just encetada Guerra Civil, uns milicians fortament armats es presentaren a confiscar la Residència en nom del Comitè Antifeixista i, quan entraren dins l´edifici, el primer que es trobaren fou el quadre amb la imatge del bisbe. Immediatament, un d´ells, sense pensar-s´ho ni immutar-se, desenfundà la pistola i engaltà un tret al bell mig del front del bisbe. Han passat més de 80 anys d´aquells fets i el forat..., encara hi és!

Val a dir que, a la segona meitat de l´any 1937, davant el, cada vegada més imminent, perill de bombardeig aeri sobre la ciutat, el llarg jardí d´entrada de la Residència, per la seva estratègica situació, fou un dels llocs triats per la DECA (Defensa Especial Contra Aeronaus, depenent de la Subsecretaria de l´Aire) per la instal·lació de tres nius de metralladores per a la defensa aèria de Girona.