La Devesa que vull

José Luis Lucero Piñol girona

L´Ajuntament no sé el que vol, però molts gironins volem una Devesa que sigui i estigui: neta, segura, endreçada, agradable i transitable per tothom.

Amb serveis, WC i circuit Dipsalut, i també amb bancs i papereres buides.

Per aconseguir això no calen ni Plans Especials ni Generals, només cal voluntat. No calen inversions milionàries.

Aprofitant l´ocasió m´agradaria destacar les recents actuacions de l´Ajuntament als voltants de la Devesa.

- L´ordenació i reposició d´alguns arbres al PK del c/ Joaquim Vayreda.

- L´inici de la instal·lació de zona verda al PK del c/ Güell.

- La neteja i desbrossament del final del riu Onyar i de les ribes del Ter, a la zona de Fontajau, que caldria acabar i millorar, i evitar així que la llera del riu Ter sigui cada vegada més estreta (s´hi ha fet una illa, al mig de la llera).

Que aquest inici prometedor continuï també en altres temes ciutadans.

Gràcies.

La raó no vol força, vol justícia,

però justa

Màrius Viella la bisbal d´empordà

Si jo em trobés dins de la pell del ministre de justícia o del president del Govern, i altres que viuen de la política corrompuda uns i corruptes altres, com també dels jutges que tenen presos polítics a les presons de l´estat i polítics a l´exili , em cauria la cara de vergonya i faria un clot a terra de cinquanta metres de fondària per amagar-me i no sortir mai més a veure la llum del sol, i per seguretat recomanaria al meu soci més proper que m´enterrés. Amb quina cara i ulls es pot mirar la gent quan s´han fet «cançons» i s´ha celebrat l´empresonament per haver defensat els drets dels ciutadans, reprimits amb violència física per la policia i la Guardia «incivil», quan han decidit voler votar per consensuar el futur de Catalunya i de tots els catalans, i altres jutges d´altres països també europeus, opinen el contrari?

Esperem que els jutges alemanys facin honor als seus principis i al sentit comú que la justícia en si mateixa reivindica, i posi Puigdemont en el lloc que li correspon, perquè no n´havia d´haver sortit mai si la justícia espanyola hagués sigut justa i igual per a tothom, i sense oblidar els empresonats i exiliats.

Què faran ara els nostàlgics del franquisme davant l´alliçonadora decisió de la justícia alemanya: mantindran engarjolats els polítics per haver complert amb el mandat dels ciutadans a les urnes?

En aquests moments la meva eufòria és com una alenada d´aire fresc en ple estiu , però s´escalfa quan sorgeix tot el «Viacrucis» del PP, intentant no passar per les catorze estacions, camí del calvari. Aquell «Tamaiazo» fou una Aznarada més, però que cap jutge espanyol (excepte Baltasar Garzón i Elpidio José Silva, que foren sacrificats professionalment) ha volgut esbrinar, tot i que s´han produït més robatoris (per part de tothom), que un foc no cremaria.

«Sissí Emperatriz» a la Cellera de Ter

Pere Espinet i Coll operador de cinema

Fa pocs dies, en petit comitè, ens vàrem reunir a la Cellera de Ter en Manel Badia, en Lluís Llagostera, en David Pujol i el que us escriu. Vàrem visionar la pel·lícula dels anys cin­quan­ta Sissí Emperatriz. Val a dir que va ser una de les pel·lícules de més èxit del moment.

Sinopsi de la pel·lícula: l´emperador d´Àustria, Franz, s´enamora bojament de la Sissí, una noieta educada en un ambient liberal, i el que va començar en una aventura acaba convertint la Sissí en emperadriu d´Àustria.

Una vegada al palau reial, les relacions entre Sissí i la seva sogra, l´arxiduquessa Sofia, no són gaire fluents; hi ha desavinences que fins i tot poden fer trontollar el jove matrimoni.

Sissí no aguanta la pressió, marxa del palau reial i busca refugi en la casa dels seus pares.

L´emperador s´encara amb l´arxiduquessa. I com que en les pel·lícules d´aquells anys calia un final feliç, Franz, amb el seu carruatge, va a buscar la princesa al refugi dels seus pares, l´agafa en braços i se l´emporta al palau reial.

No creieu que hi ha alguna similitud amb alguns fets actuals?