11 de abril de 2018
11.04.2018

El futur tan misteriós

11.04.2018 | 00:35

A vegades ens agradaria que els successos que han d'ocórrer en el temps futur reculessin davant nostre per saber el que hi ha en el demà i que ineluctablement ens ha de succeir, així ens trobaria preparats. Què hi ha en l'esdevenidor que tant ens intriga? Anatole France escrigué: «L'avenir és un lloc molt còmode per col·locar els nostres somnis; Victor Hugo: «El futur té molts noms, pels porucs una quimera, pels temorosos, una incògnita i pels valents, una oportunitat».

Què ens pot passar com a individus o com a col·lectivitat? Quin dels polítics actuals brillarà amb llum pròpia i s'imposarà a la resta? Si enlairem la mirada: què serà d'Europa, un continent esgotat que ja no genera pensadors, artistes, directors de cinema, escriptors? L'hegemonia mundial recaurà en mans de la Xina o dels Estats Units? Quanta guerra insensata es materialitzarà? El terrorisme segarà vides indiscriminadament? Quants anys ens queden de vida?

Què és el futur? Per Sant Agustí, el temps li representava una autèntica incomoditat mental i deia que l'entenia però no sabia explicar-ho. Va ser aquest filòsof que va dir que només hi havia dos temps, el passat, que ja no és, i el futur, que encara no és, perquè quan acabo de pronunciar la paraula ara o de fer una cosa, la paraula paraula o la cosa feta ja se l'ha engolit, formen part de la història. Per tal raó sentim por quan ens enfrontem al que no és i ves a saber si serà i la dificultat mental s'ageganta, puix que el passat, passat està, però l'esdevenidor ens espera a totes les cantonades de la vida i algunes perilloses.

Per això tantes persones recorren als endevins, als astròlegs, els espavilats que amb la vareta màgica de la imaginació recreen escenaris fantàstics que ens buscaran en els anys venidors i ens reportaran molta felicitat. És curiós com polítics i militars han consultat els auguris i han pres decisions en funció dels missatges divins del xaman amb poder de visionar el demà, alguns d'ells desxifrant els intestins de les aus o sacrificant animals perquè els deus els siguin propicis.

Les pitonisses gaudien de gran prestigi entre els grecs i romans, en realitat la paraula Pitia etimològicament deriva del nom d'una sacerdotessa del temple de Delfos, que abans dels vaticinis realitzava un teatral ritual amb molt de fum –fums al·lucinògens– i deixava fumats els espectadors. Els oracles eren dones velles, assenyades i amb molta experiència vital, que després que el sol·licitant havia exposat els seus greus problemes, elles li oferien receptes per resoldre els mals futurs. El seu prestigi era la creença que no s'equivocaven mai.

Un exemple cèlebre d'amfibologia lingüística que revela la importància dels signes de puntuació, la col·locació de la coma en la frase, és quan una mare desesperada li va preguntar si el seu fill tornaria sa i estalvi de la guerra, la pitonissa va donar una resposta que va satisfer la mare. Però el fill morí i la dona enfadada i contrariada va visitar de nou l'Oracle de Delfos per acusar-la que l'havia enredat. L'Oracle li preguntà què era exactament el que ella li havia dit. La mare contestà «Anirà, tornarà, no morirà», però l'Oracle li digué que la mare havia canviat de lloc la coma i el que havia vaticinat era «Anirà, tornarà no, morirà».

A John Maynard Keynes, com a economista i polític, una vegada li van preguntar què es podia esperar del futur; ell va respondre que l'única veritat segura que podia pronunciar, sense cap ombra d'error, és que a la llarga tots ens morirem, però no podia fer cap altre pronòstic ni en el camp de l'economia ni de la política. Aquesta veritat és tan certa com que ara, en aquest precís moment, estem vius.

Les inèrcies socials vingudes de la nit del temps, els prejudicis, arrelats en el sentiment popular, desborden el present i es perllonguen en el futur si la comunitat no les desfà. La perpetuació del pensament tradicional, del costumisme de tota la vida, fa que moltes persones facin les coses sense saber per què les fan, sense cap reflexió, i es limiten a contestar: «sempre s'ha fet així», i no es plantegen la bondat o la maldat de l'acció o de la conducta establerta. Costa molt corregir els hàbits socials, per això es trigà tant de temps a adoptar com a sistema polític la democràcia o acceptar que les dones són iguals que els homes amb drets i deures. Igual de dificultós fou l'abolició de l'esclavitud, el reconeixement dels negres. Com sers dotats d'ànima espiritual.

Què és, doncs, el futur? La resposta objectiva és afirmar que és aquell període de la vida on residirem i tots el desitgem allargassat i venturós. I s'ha de saber per no estavellar-nos que el futur no s'adaptarà a nosaltres, sinó que som nosaltres els que ens adaptarem al que ens depari el futur. Si entrem en una nova crisi, ens haurem d'estrènyer el cinturó, si arriba amb bonança, tindrem possibilitats de viatjar, d'anar als restaurants, de fer un racó per si gira la truita, etc.

Hi ha moltes dites sobre el futur «Sobre el demà, no hi ha res escrit», «Demà, Déu dirà», «El que hagi de passar, passarà», «El que espera fer demà, potser no ho farà, perquè no podrà o es morirà» també algun adagi convida a la vagància: «Si vols viure bo i sa, la faena d'avui guarda-la per demà», o la prudència, a ser previsor: «Qui no arreplega avui, demà no menja»; per això hem de tenir per al demà un roc a la faixa i per roc en el refranyer s'entén diners, estalvis.

He preguntat: per què ens angunieja el futur? Woody Allen: «El futur és aquell lloc on passarem la resta de la nostra vida».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema