Els mitjans de comunicació, sobretot als digitals, els agrada molt publicar llistes: els millors restaurants, les millors platges, els llibres imprescindibles per... Hi ha qui ho veu com una invasió del màrqueting en àmbits que estan més vinculats a fets subjectius i emocionals que a paràmetres objectivables.
Sobre el fet de categoritzar, ordenar o organitzar els textos en llistes n´han parlat molts teòrics, i són molts els qui conclouen que és una tendència pròpia del tipus de lectura que fem a Internet: Primer fem un escaneig superficial per decidir què val la pena llegir amb més profunditat. I una bona llista, amb un títol atractiu, atrapa el lector molt més que un llarg paràgraf, per ben argumentat que pugui estar.
A mi, llegir llistes em serveix per trobar cert ordre en un tema que desconec o per situar-me davant una allau informativa, però també per reaccionar i no oblidar la pràctica de la crítica destructiva de l'autor d'un llistat que tracta un tema del qual penso que en sé alguna cosa.
No se m'enfadin els bacanards, però a la Costa Brava hi ha cales infinitament superiors a la de Sa Tuna per molt que el diari britànic The Guardian l´acabi de situar entre les vint-i-cinc millors d'Europa. Jo, com tothom, tinc la meva pròpia llista de racons del litoral. I no penso compartir-la.
