12 de abril de 2018
12.04.2018

«Parole Ostili»

12.04.2018 | 07:11

A Italià hi ha un moviment que s'anomena Parole Ostili i que vetlla pel correcte ús de la paraula, especialment en el món online. Potser, els acadèmics de la llengua i aquella fundació que treballa per actualitzar de manera permanent l'espanyol ( Fundación para el Español Urgente, Fundeu), haurien d'importar quelcom semblant, veient el mal ús que autoritats, jutges i mitjans, fan d'algunes expressions en aquest país i el mal que fan aquests mots en boca de segons qui. Em refereixo a tot allò que ens hem hagut de sentir com a catalans, on qualsevol opinió reclamant la independència s'ha traduït automàticament com a violència, sedició, revolució, nazis i traïció.

En canvi, quan expressions molt pitjors venen de l'altra banda de l'Ebre, com aquelles que aquests darrers dies han utilitzat uns quants energúmens reclamant violència contra els alemanys pel simple fet d'haver aplicat correctament la llei i la independència de poders, mai, absolutament, mai, es consideren desmesurades, violentes i fora de lloc per part de qui les hauria de considerar. I de fet, la violència radica, més enllà de les paraules, també en aquesta mena de permissibilitat i de carta blanca que tenen alguns per sobre dels altres.

En el manifest de Parole Ostili es diu que «Les paraules tenen un gran poder: donen forma al pensament, transmeten coneixements, ajuden a cooperar, creen visions, encanten, sanen i fan que la gent s'enamori. Però les paraules també poden ferir, ofendre, calumniar, enganyar, destruir, marginar, negar amb això la mateixa humanitat». I sembla que ens haguem instal·lat en la segona part, fent vàlida aquella dita d' Albert Camus que deia que «totes les desgràcies dels homes neixen de no parlar clar».

La violència, és clar, pot ser verbal. Avui sobren els insults, els adjectius poc respectuosos i el mal ús dels mots, molt especialment, per part dels jutges que tenen una tendència desmesurada a il·lustrar amb qualificatius gens realistes allò que mai ha sigut. Pel que sembla, però, a certs països europeus sí que saben utilitzar el llenguatge adequat i això sempre és un bri d'esperança.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema