14 de abril de 2018
14.04.2018

Un euro lògic

14.04.2018 | 01:15

Hi ha un conte de Salinger (el titulat Teddy) en què un personatge diu a un altre que la poma de la qual van menjar Adam i Eva era plena de lògica.

– Lògica i coses intel·lectuals –afegeix.

Vol dir que des de llavors, des del principi dels temps, vivim atrapats en una racionalitat que ens impedeix veure les coses com són. La poma d'Adam i Eva em porta a la memòria la de Newton, que potser era la mateixa. Les dues eren plenes de lògica i de gravitació universal. Potser la poma podrida del famós cistell de pomes que contamina totes les altres era també la de Newton i la dels nostres primers pares.

Avui, al taller d'escriptura, he parlat als alumnes d'aquest assumpte: del punt de vista des del qual ens obliguen o ens obliguem a contemplar la realitat perquè res revolucionari en sorgeixi. I de com de difícil que resulta escapar a les seves lleis, a les lleis de la lògica i de la gravitació universal, culpables que un es mati si es llança des d'un sisè pis. Vaig comprendre de seguida, per l'expressió dels seus rostres, que no entenien el que pretenia dir-los. Tampoc ho comprenia jo. Sovint parlo d'assumptes que no entenc en l'esperança que els entenguin ells. Sempre els convido a escriure de les coses que ignoren perquè les que coneixen no tenen interès. Convé afegir que allò que ignorem dorm en una part de nosaltres, en una de les nostres habitacions interiors, a l'espera que algú truqui a la porta. No tenim ni idea de la quantitat de les coses que sabem sense estar al corrent que les sabem.

El dia, a fora, es mostrava gris, plujós. Dos dels alumnes es van posar a parlar en veu baixa. Van riure breument, com si s'haguessin explicat alguna cosa graciosa. Em va molestar i els vaig dir que si volien parlar que sortissin de la classe. Es va crear un ambient tens, d'una tensió lògica, la mateixa lògica, vaig pensar que contenia la poma d'Adam i Eva, i la de Newton, però també la del famós cistell de les pomes sanes. La lliçó del dia se'n va anar en orris. No havia portat paraigües i vaig arribar a la boca del metro xop. Un músic, al final de les escales mecàniques, cantava una cançó d' Antonio Vega. Vaig posar un euro lògic en la funda de la seva guitarra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema