Empantanegats de Joan Coscubiela és la crònica dels darrers anys de la política catalana. En la presentació al Centre Cívic del Barri Vell va comptar amb l´acompanyament de Quim Brugué i Marc Vidal.
El públic era variat en edat i orígens. La presentació tingué molt d´erudita i d´anàlisi de situació i poc de projecció cap al futur. Des de la citació de Jaume Vicens Vives fins al mateix títol del llibre, i malgrat el subtítol -una alternativa federal al soviet carlista-, ni Coscubiela creu que el federalisme sigui una opció possible en l´actual situació ni Brugué, que tinguem cap altre futur en el mitjà termini que continuar empantanegats. Era el discurs propi d´uns analistes dels fenòmens socials més capacitats per descriure´ls i cercar les possibles arrels, que de fer-ne un diagnòstic que prejutgés l´alternativa.
Cap al final i de passada, Coscu assenyalà que la classe mitjana sustentava l´independentisme. La que menys havia patit la crisi política i social però la que es podia sentir més amenaçada i poruga. El tancament als reductes més primaris s´expressava així aquí i, a altres països europeus, amb l´adhesió als postulats xenòfobs. Socialment no són ben homologables, però la base del raonament sona poderosa: un fenomen global de replegament que a cada país s´expressa específicament.
La fractura social de Catalunya, la crisi de les institucions transversals - Sindicats, associacions, l´esquerra que encarna el catalanisme integrador...-, la manipulació del significat de les paraules que provoca la pèrdua de capacitat del llenguatge de ser codi per comunicar-se i el converteix en instrument de confrontació, la manipulació de la història... Convertir els adeptes en un ramat, divisió maniquea de la societat.
Sortim sense esperança i la convicció que va per llarg, que sols Catalunya se´n sortirà si es reconstrueixen els ponts interns. Una situació negativa: si no millora, empitjora. Difícilment s´estabilitza. I menys l´actual. Cert que sols se salvarà alguna cosa, o s´avençarà en la resolució dels problemes, si es refà la unitat del catalanisme i això ni és segur ni és proper. I la dreta espanyola tot just comença a aplicar la seva «teràpia» per al redreçament que li convé de Catalunya. El retrocés i l´empobriment poden ser brutals.
