A partir d´avui, l´actor Pepe Rubianes té un carrer amb el seu nom a la Barceloneta i de cara al mar. Rubianes era un esperit lliure que feia espectacles valents i en els quals satiritzava tant amb finesa com pel broc gros, tots els estaments de la societat. Era admirable la seva capacitat de connectar amb el públic; sol a escena, feia descripcions àcides sobre fets quotidians, insultava personatges públics i administracions de tota mena i mai no s´autocensurava.
Nou anys després de la seva mort i en una època en la qual els còmics, els músics i els pallassos són perseguits -ell també ho va ser-, el seu record pren una dimensió important a l´hora d´observar com el poder involuciona i desmunta la llibertat d´expressió a passos agegantats. Quan s´imposa la postveritat i s´ataca qualsevol dissidència i s´intenta convertir la societat en una bassa tranquil-la i no gens crítica gràcies a la por, calen veus políticament incorrectes. Un dels valors més estimables de Rubianes era l´humor, la sàtira, la ironia i el sarcasme que desplegava, sense cap cortina, a l´hora de riure-se´n de la hipocresia social.
El pas del temps mostra com va ser fonamental la llibertat de l´actor, guanyada amb valentia i molt talent, d´un artista que es va atrevir a qüestionar allò que s´ha d´assumir com a sagrat. No es tracta d´aventurar la hipòtesi sobre el que diria ara mateix Rubianes, sinó del que poden o no poden dir els còmics actuals si no pretenen passar pels jutjats.
Vagi un brindis amb un cava cordial i, naturalment, un cigarret ben cargolat, a la memòria de Rubianes i també a favor de tots aquells que, enmig del vertigen repressiu, mantenen la lluita per la imprescindible llibertat d´expressió.
