16 de abril de 2018
16.04.2018

Aprendre a la Universitat

16.04.2018 | 07:09

Si es pregunta a la ciutadania si prefereix un professor que amagui una mala pràctica d'un altre col·lega en perjudici dels seus estudiants i el consegüent desprestigi de la institució o que un docent que ho denunciï per depurar responsabilitats i que no torni a passar, tothom s'apuntaria a defensar l'ètica del denunciant. Excepte quan el col·lega que abusa de la seva posició és un amic o conegut nostre. Llavors tothom justifica el que no perdonaria a ningú. Corren temps en els quals es posa permanentment en qüestió els polítics i s'usa el currículum com una prova de credibilitat. El màster s'ha convertit en un producte atractiu per als polítics. En conec uns quants, i no cal anar a Madrid, per veure que han aprovat títols complementaris en menys temps del que hi haurien d´haver dedicat si s'haguessin dedicat a estudiar a temps complet. De la crisi econòmica, hauríem de sortir amb la lliçó ben apresa. I ha de passar el mateix en el cas del màster de Cifuentes. La corrupció és un mal que s'ha estès a la societat. No és una cosa només de la política. No fem prou si justifiquem els infractors o només empatitzem amb els que sí que tenen els títols pel seu esforç acadèmic. Hem d'exigir mecanismes perquè el poder s'exerceixi amb transparència, també a la Universitat, i tothom estigui sempre obligat a rendir comptes. Sobretot amb la veritat per davant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema