Un dels mitjans més utilitzats davant dels tribunals és la prova testifical, és a dir, el testimoni d´alguna persona que pot aportar llum sobre uns determinats fets per haver estat present i ser coneixedora directa del tema o qüestió que es debat. I és de tots sabut que el testimoni està obligat, legalment, a dir la veritat del que se li pregunti, sota l´amenaça de ser inculpat per fals testimoni. Però això és la teoria. La realitat mostra, diàriament, que hi ha testimonis que menteixen descaradament, que són degudament preparats i instruïts per negar i tergiversar fets comprometedors, i afavorir amb les seves mentides interessos i actuacions reprovables, socialment i èticament.

Cal dir que abans de deposar com a testimoni, els tribunals o jutges adverteixen la persona que acut a testificar que té l´obligació de dir la veritat, sota l´amenaça de cometre un delicte si menteix. Però aquesta advertència no evita que hi hagi persones de mal cor, i d´escassa vàlua ètica i moral, que per interessos, per servitud, o per quedar bé amb algun prepotent, es presten a convertir en blanc el que és negre, a mentir indecentment i a perjudicar innocents. Però el que és més lamentable és el conformisme social i judicial per admetre la normalitat d´aquesta repugnant injustícia del fals testimoni. Cal que es persegueixi amb contundència i severitat tota aquella persona que testifiqui en fals, que sense haver estat present en uns fets o uns incidents tingui la gosadia de testificar per evitar que es conegui la realitat i que no es pugui fer justícia. I en algun cas, caldria que la responsabilitat i les conseqüències del fals testimoni també recaigués contra el professional que hagi induït, preparat i assessorat el desvergonyit testimoni.

Una altra situació que es dona respecte als testimonis, lamentablement, és la que es produeix quan alguna persona necessita que algú que ha estat present en un incident, o simplement que coneix una determinada realitat, es nega a acudir per testificar. La por, la covardia i la insolidaritat es fan patents massa sovint i impedeixen que algun innocent surti airós d´un litigi davant d´un tribunal. És realment indignant. Però la realitat és així de descarnada i irritant. En el cas de treballadors, aquesta situació es dona moltes vegades i s´ignora que un testimoni, que sempre ha de dir la veritat, no pot ser represaliat pel fet d´haver acudit davant d´un tribunal. Però falta molt de camí perquè la societat i les persones valorin més la veritat, la bondat, i la justícia que el diner, el poder i la influència.