17 de abril de 2018
17.04.2018

Estafa política

17.04.2018 | 07:09

Ignacio Martínez de Pisón reconstrueix en la seva última novel·la la vida de Filek, l'estafador que va enganyar el dictador Franco amb una benzina sintètica, barreja d'aigua i plantes, i l'obnubilava dient-li que revolucionaria el món amb el seu invent. Aquest murri austríac va engalipar un munt de personatges de l'època, afins al règim, amb un atractiu que els captivava sorprenentment amb invents absurds.

La persuasió en mans d'una persona simpàtica i propera esdevé l'instrument essencial per enganyar i aconseguir el propòsit de l'estafador, que és viure a costa dels altres.

Sempre es diu que l'estafat no està exempt de culpa perquè busca aconseguir alguna cosa fora dels conductes normals que l'estafador li proporciona.

Tenen molt poder de convicció i són capaços de detectar amb un radar especial les persones candidates a ser les seves preses. Triomfen en el cara a cara i no tenen cap escrúpol per aprofitar-se de la candidesa de les seves víctimes.

Ara està sortint a la llum una nova categoria de farsant especialitzat en l'estafa política, aquell que no dubta a enganyar sobre el que calgui, la malversació de fons públics, el clientelisme, el currículum, i altres formes de falsejament de la realitat.

L'estratègia més recurrent és mostrar-se víctimes d'un complot dels seus opositors per intentar demorar la decisió final dels seus superiors que veuen perillar la seva estabilitat per la voracitat dels seus subordinats que faran el que calgui amb la finalitat d'aferrar-se al càrrec. Perquè el seu modus vivendi és viure de les rendes de l'engany, fingint la seva innocència malgrat les evidències incontestables. Fins quan haurem de suportar tanta faula?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema