Els germans escocesos Michael Sandison i Marcus Eoin, això és, Boards of Canada, van publicar el seu primer treball de llarga durada, Music has the right to children, ara fa vint anys. En concret, la discogràfica britànica especialitzada en electrònica Warp va treure al mercat aquest àlbum el 20 d'abril de 1998.

Immediatament, l'obra, de gairebé 63 minuts de durada, va aconseguir unes crítiques entusiàstiques. Des de llavors, l'únic canvi que s'ha donat en les valoracions del CD ha estat en sentit positiu. Fins i tot els oients més exigents i els comentaristes més severs el consideren avui un disc fonamental de l'anomenada música de ball intel·ligent ( intelligent dance music) i un imprescindible de la història sonora recent.

Les bases del hip-hop, la introspecció del folk, la inspiració melòdica del pop, la vitalitat sincopada del house, l'audàcia del soul i la llibertat del jazz es barregen sense estridències entre psicodèliques textures digitals i rampells experimentals. Cap de les seves 18 cançons ha perdut vigència.

De fet, la influència de l'àlbum i de bona part de la producció posterior del grup s'ha estès per estils, gèneres i manifestacions creatives de tota mena: del rock alternatiu -però massiu- de Radiohead a la publicitat televisiva.