La UGT de Catalunya, encapçalada pel secretari general, Camil Ros, i CCOO, amb el líder Javier Pacheco al capdavant, s'han afegit a la mobilització del 15 d'abril convocada per la plataforma Espai Democràcia i Convivència, aixopluc de les entitats independentistes Òmnium Cultural i ANC (Assemblea Nacional Catalana). En un comunicat conjunt en l'àmbit estatal de CCOO i UGT s'assenyalava que «la construcció de punts de trobada entre la societat plural catalana i la crida a la normalitat institucional, política i judicial són els objectius de la manifestació (...) i explica la participació d'UGT i CCOO de Catalunya».

D'això res! El lema de la convocatòria, «coincidint amb els sis mesos d'empresonament del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el fins fa poc president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez» era prou clar: «Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!».

En un intent de fugir d'estudi, la UGT de Catalunya explicava en una carta oberta que «la manifestació del 15 d'abril no és una convocatòria independentista». Engany i cinisme a parts iguals! Que tenen pa a l'ull?

De fet, la UGT de Catalunya s'ha anat decantant a favor de l'independentisme des de fa anys amb el suport a un inexistent «dret a decidir» el 2013, al referèndum il·legal de l'1 d'octubre, «a l'aturada de país» del 3 d'octubre i als «actes de protesta» del 8 de novembre.

Camil Ros és un independentista, vinculat a ERC. Va ser un jove Maulet, va liderar les joventuts d'ERC, va ser cofundador del moviment Avalot-Joves de la UGT i durant deu anys (1998-2008), secretari general de la UGT de les comarques gironines. És un buròcrata de manual, tota la vida ocupant càrrecs orgànics.

Però aquest seguidisme de les tesis independentistes, a més de la pèrdua d'afiliats, causa un malestar creixent en la UGT. Les seccions sindicals del grup Renfe i de la Telefónica recorden que «la UGT va néixer per defensar els interessos dels treballadors». I anuncien que s'oposaran a «totes les decisions que divideixen la societat i el sindicat». En la mateixa línia, altres militants clamen en les xarxes social perquè «no es pot tolerar que la direcció actual ens arrossegui a tots al suport de la causa separatista».

Ara bé, cal anar més enllà. L'apel·lació a la «transversalitat» és només una coartada per anar del bracet amb els autors de retallades salvatges dels drets laborals. Prou de subordinació de la burocràcia sindical al nacionalisme insolidari i excloent! La UGT es defineix com un sindicat de classe que lluita per millorar les condicions de treball i de vida dels assalariats. Si abandona aquest objectiu, acabarà a la paperera de la història.