Si fem l'esforç de pensar com vivíem, compartíem, consumíem i treballàvem deu o quinze anys enrere ens adonarem que han canviat moltes coses, algunes de forma radical. La disrupció tecnològica ha generat nous models de negoci. Alguns en diuen economia col·laborativa, d'altres economia de plataformes digitals. Per part de les administracions, el fenomen s'ha abordat tard i ha condemnat molts ciutadans, que hi han vist una sortida a la crisi, a una situació d'alegalitat o irregularitat. Posar una habitació a lloguer a AirBnB per complementar els teus ingressos ha estat tolerat, però en cap cas està regulat per les lleis actuals. Els governs i els parlaments sovint es veuen superats per la realitat a l'hora de legislar. Diferents organismes de la competència, tant a Catalunya, Espanya i Europa han advertit des de fa anys que calia abordar canvis normatius per afrontar aquesta nova realitat. Entre 2016 i 2017, la Generalitat va fer un esforç important de diagnosi a través d'un informe amb la participació de diferents departaments que, a més, proposava modificacions normatives en diferents àmbits (transport, habitatge, turisme, fiscalitat, etc.). Era una aposta pionera en el conjunt de l'Estat, el desenvolupament de la qual ha quedat aturat pel bloqueig polític de l'administració. Mentre la política s'atura, l'economia avança.