La implosió del mapa polític català és un factor que sovint no tenim en compte a l'hora d'analitzar els anys que ens ha tocat viure. En pocs anys hem passat d'un mapa polític format per dos grans partits centrals (a l'entorn dels 45-55 diputats) i tres partits petits (entorn dels 12) a un escenari de tres partits mitjans (a l'entorn dels 35) i quatre partits petits. Un escenari molt més fragmentat i que dificulta aconseguir majories. Tot el que ha passat en els darrers anys a Catalunya s'explica en part per aquesta dificultat. També el que està passant a l'ajuntament de Barcelona. El fraccionament electoral té unes conseqüències polítiques evidents en el nostre a dia a dia. Si a això hi afegim que la tensió política s'ha traslladat en una divisió en blocs impermeables, la dificultat d'arribar a acords és molt més gran. El mapa polític català ha passat de ser centrípet, en el qual tots els partits es disputaven el centre polític del país -el que diríem el centre-esquerra catalanista- i això provocava moltes possibilitats d'acords entre diferents opcions polítiques, a un escenari centrífug, en què ningú vol el centre i es constitueixen dos blocs aïllats en què no hi ha transvasament de vot intrablocs sinó només dintre de cada bloc. Això dificulta molt la possibilitat de pacte entre diferents partits. Com històricament ha passat al País Basc. El transvasament de vots només es produeix dins de cada un dels blocs.

Per què faig aquesta introducció per parlar dels governs municipals? Doncs perquè aquest fraccionament electoral ja s'ha traslladat a alguns municipis i de ben segur que en les properes eleccions el fraccionament encara serà més gran. Hi haurà excepcions. Aquelles ciutats que vagin molt bé i tinguin governs que funcionen, amb alcaldes o alcaldesses carismàtics i que faci relativament poc que ho són, podran mantenir l'alcaldia en solitari o amb una simple coalició. Però en la majoria dels casos, veurem consistoris de partits mitjans (4-6 regidors) i molts partits petits (1-3). I això inevitablement es traduirà en governs tripartits o quadripartits molt difícils de gestionar.

I el que és més difícil encara, això suposarà que hi hagi partits d'opcions polítiques ideològicament enfrontades. Sens dubte un repte sideral.

Aquesta complexitat dificultarà molt la gestió dels governs, i sens dubte, els municipis se'n poden veure afectats. Tots tenim al cap municipis on aquest escenari té tots els números de produir-se i això no és una bona noticia per a ningú, ja que les ciutats acaben ressentint-se de la manca d'estabilitat.

Davant d'aquesta situació, el millor és l'anticipació i que els diferents partits polítics siguin conscients del que es pot produir i actuïn preveient-ho.

I això què vol dir?

Vol dir moltes coses, però bàsicament tres: tenir clar que el proper govern serà de coalició multipartida, governarà qui sigui capaç d'arribar a més acords i finalment, que el funcionament del govern será molt complex.

Anticipar-se vol dir actuar tenint en compte aquest escenari.

Si tenim clar que tot passa per una coalició, el primer és entendre que cal teixir complicitats a priori amb els altres partits. No es pot esperar a veure els resultats per establir complicitats, ja que sovint les negociacions són curtes en el temps i el que no s'ha fet abans costa fer-ho amb pocs dies. Encara que els resultats sempre acabin ajudant a encaminar les situacions, sovint és massa tard.

En segon lloc, és important preveure la diferència entre el programa electoral i un possible pla de govern compartit. En qualsevol govern de coalició és imprescindible pactar un pla de govern que no és res més que el que es compromet a fer el govern de coalició en els propers quatre anys. Normalment s'acaba pactant un pla irrealitzable que és la suma de propostes dels diferents partits. Definir amb antelació quines són les línies vermelles de cada partit i quins projectes poden ser compartits, ajudarà a una negociació ràpida i fructífera.

Finalment hi ha dos aspectes més que també són clau: l'acceptació per part dels ciutadans i el repartiment de poder. Són dos aspectes que acaben essent cabdals per anticipar l'esdevenidor d'un govern de coalició i que van estretament lligats. Els pactes han de ser coherents políticament i si no ho són han d'estar justificats per la situació excepcional del municipi o per evitar mals majors i és necessari que els partits integrants del pacte tinguin objectius comuns. Si això no es produeix difícilment tindran una acceptació social suficient.

I finalment i molt relacionat amb això, el repartiment del poder ha de ser coherent, lògic i no forçat i això requereix altes dosis de pragmatisme i realisme per part de qui té la paella pel mànec.

Òbviament caldrà definir tot el procés de funcionament del govern coalitzat però això ja vindrà més tard.

L'únic que podem tenir clar a dia d'avui, és que els consistoris estaran més fraccionats i que la majoria de governs locals tindran forma de coalició multipartida. Tot un repte per a una societat i uns polítics amb poca cultura de coalició. El millor és començar a preparar-se.