D'aquí a uns anys els sociòlegs analitzaran els motius de l'emprenyada dels catalans i de la creixent desafecció amb l'Estat espanyol. I probablement cercaran dades sobre les balances fiscals, sobre els impostos, sobre el cost de les infraestructures i els serveis bàsics i arribaran a la conclusió que Espanya robava a aquells ancestres que varen protagonitzar les manifestacions més massives d'Europa i el procés reivindicatiu més pacífic conegut fins a la data. Però s'equivocaran perquè no hauran anat a la veritable font de tot, al veritable origen de l'emprenyada.

Jo, que per feina viatjo constantment a Madrid, tinc la clau de volta de tot, quelcom que mourà consciències i canviarà opinions. La prova final del desequilibri hispanocatalà rau en un fet tant simple com una micció. Algú s'ha preguntat alguna vegada què costa miccionar a Catalunya i què costa fer el mateix a Madrid? Molt senzill. Posem per cas que hom te una urgència a l'estació d'Atocha, entrar als serveis, aquells que són ben nets i cuidats, costa ni més ni menys que 0,60 cèntims. Ara, posem l'exemple de la mateixa situació a l'estació de Sants, per molt alta que sigui la necessitat, la mateixa persona haurà de pagar, pel mateix servei, la barbaritat d'un euro. És a dir, cada micció costa als catalans 0,40 cèntims més que als madrilenys.

Imaginem per un moment els milers d'euros que llencem canonada avall al cap de l'any, pagats d'aquesta manera sibil·lina que només les ments privilegiades poden detectar. Ara sí que el Govern a l'exili tindrà motius per commoure l'opinió pública europea. No hi cap precedent a Europa que, per posar un exemple, un senyor de Glasgow hagi de pagar més cara la micció que un altre senyor de Manchester o que un home de Berlín gasti 40 cèntims més que un altre de Düsserdolf cada vegada que se l'espolsa. Només això ja hauria de ser un motiu clar de sedició.

Segur que si gratem més en aquesta línia trobarem dades per escandalitzar-nos, perquè ningú que jo conegui hauria pensat mai a la vida que una ruixadeta fos l'origen de tot el que ens està passant. I després diuen que no hi ha motius per voler marxar.