Massa gent parla a Catalunya i sobretot fora de Catalunya de la part de Catalunya silenciada. Crec que no existeix. Anem a analitzar-ho amb dades. A Catalunya un 61% de ciutadans veu televisions espanyoles on perquè hi surti un català republicà cal que es produeixi un miracle. Si no us ho creieu feu la suma: Mediaset 25,2, Atresmedia 23,5 i TVE 12,4. I un 18,4% les de TV3 més 8TV. Les altres son una munió de petits canals de tota mena.
La lectura de diaris a Catalunya és la següent 965.000 lectors de La Vanguardia i El Periódico, que defensen posicions de l'estatus quo del regne d'Espanya. Cal sumar-hi els que a Catalunya llegeixen El País 88.000, El Mundo 32.000, ABC 14.000 i 11.000 La Razón. És a dir 145.000 més de monàrquics. Total 1.110.000. Per 217.000 de l' Ara i El Punt/Avui. Una mica descompensat, oi?
Només pel que fa a la ràdio els seguidors de ràdios catalanes prorepublicanes -però amb molta més pluralitat que cap de les altres- superen els de Madrid: RAC1 i Cat Radio suposen 1.659.000 oients per 605.000 la SER i la COPE.
Per tant podem dir científicament que els grans altaveus mediàtics a Catalunya estan molt àmpliament en mans de grups pro- FelipVI.
Ara bé, sí que estic d'acord que hi ha una opció que no és gens visible en el panorama polític i mediàtic català. Es tracta d'aquelles opcions que volen pertànyer a Espanya però a una Espanya republicana. On són les banderes republicanes tricolors -espanyoles- als balcons catalans? I aquesta opció d'un espanyolisme democràtic, quina proposta ens fa? No n'hi ha cap. Aneu a una llibreria: no hi ha llibres, no hi ha propostes, no hi ha debat. Només un discurs negatiu, en molts casos justificador de coses injustificables. Per exemple, que Pasqual Maragall va ser un irresponsable. Homeeee! Si l'alternativa al republicanisme independentista català, es posar-se a cantar « Soy el novio de la muerte» davant d'un Sant Crist, i pretendre ficar a la presó a tot deu que protesti, llavors és segur que la independència de Catalunya tard o d'hora es produirà.
L'espanyolisme democràtic català no està gens representat, està callat i no fa propostes, però no perquè no tingui altaveus, sinó perquè li fa por declarar-se republicà i seguidor de Pi i Margall. Com es pot un declarar federalista a Catalunya i no declarar-se republicà? Si hi hagués una proposta republicana des de l'espanyolisme, la batalla de la llibertat estaria guanyada. La diferència entre un federalista republicà i un republicà independentista és en el marc de la UE molt petita. I m'atreveixo a vaticinar: si no van junts perdrà més gent de la que es pensa, no només els indepes.
No hi ha una Catalunya silenciada, n'hi ha una amb el garrot i una altra que no té res a proposar.
