El reggaeton ens situa el moment àlgid del terrorisme musical. Però durant la història hi ha hagut molts moments que aquest art ha estat en greu perill. Grups o cançons dels anys 70 i 80 del segle passat van causar una desolació similar al reggaeton. Se m'acudeixen uns quants exemples irrebatibles. Cançons que van ser molt populars en el seu moment i que avui són la constatació que el mal gust és intergeneracional. Però ens quedarem amb una sola cançó. Aquest any es compleixen 30 anys de la gravació, a Londres, de la pitjor cançó de la història de la humanitat. És, sense que cap altra li pugui fer ombra Eungenio Salvador Dalí, del grup madrileny Mecano. Avui encara no he entès què significa el títol. Tampoc ells.
És inquietant que aquest LP de tecno-pop, un estil sortosament difunt, anomenat Descanso Dominical, es gravés parcialment als estudis Abbey Road, on els Beatles van enregistrar la majoria dels seus discos. També s'hi van tancar Radiohead, Red Hot Chili Peppers, Freddie Mercury... La simple comparació és luctuosa. Descanso Dominical tenia moltes cançons a banda de l'Eungenio aquest, com No hay marcha en Nueva York o Quédate en Madrid, que posades de costat ens descobreixen el provincianisme del grup i del moment.
Però Eungenio Salvador Dalí ho supera tot. Escoltar amb atenció la seva lletra ajuda a comprendre el significat de la frase «estar penjat per un 'tripi'». Hi ha passatges que la situen com el pitjor atac a la història de les lletres musicals: « Dalí se decolora porque esta lavadora no distingue tejidos». José Maria Cano la va perpetrar durant els darrers mesos de vida del geni de Figueres. La lletra de la cançó té passatges pertorbadors com ara: « en tu cabeza se comprime la belleza, como si fuese una olla exprés. Y es el vapor que va saliendo por la pesa, mágica luz en Cadaqués». I també passatges de gran indigència intel·lectual: « Y en tu cerebro Gala Dios y las pesetas. Buen catalán anacoreta».
Sortosament per a Dalí i per a la música, quan tota la meva generació desaparegui, Mecano en general, i aquesta cançó en particular, expirarà amb nosaltres. Ja ningú recordarà que un dia milions de persones van cantar: « En tu paleta mezclas místicos ascetas con bayonetas y con tetas».
