Tot i que ara es tornen a trobar bons tomàquets, en general de productors de proximitat, és ben sabut que els tomàquets -o, si voleu, tomàquets, tomaques, tomàtics, tomàtigues...- ja no són el que eren. Els que venim de pagès ho sabem molt bé: ni la flaire, ni el gust de la major part dels tomàquets actuals no tenen res a veure amb els d'abans. Una altra qüestió, és clar, és que ara la gent vol menjar tomàquets tot l'any i, evidentment això no és possible: cal recordar que és un fruit d'estiu?

El problema dels tomàquets actuals, sobretot dels que es troben a les grans superfícies comercials, és que s'han modificat transgènicament... i els investigadors, en algun cas, es van descuidar dels gens que inclouen la flaire! El que es busca és tomàquets molt regulars, durs i que no maduren: l'ideal d'aquests tomàquets és una pilota de tennis de color vermell!

Però això no és només un problema de política alimentària, sinó simplement, de política. Així, per exemple, la marca Heinz -que fabrica productes com salses, quètxups i les sopes de tomàquet als quals són tan afeccionats els anglosaxons- subministra anualment més de 6.000 milions de llavors de tomàquets a tot el món. Això suposa que el 34% de tots els tomàquets que es processen procedeixen de llavors d'una única multinacional: per això dic que és un problema de control polític, com passa amb les llavors de la Monsanto. Totes aquestes són «híbrides», és a dir, han estat transformades a fi de potenciar algunes característiques, però evitant que les llavors d'aquests tomàquets transformats siguin fèrtils i, per tant, els pagesos si en volen plantar n'han de comprar llavors cada any -naturalment a la mateixa empresa!-. Per descomptat, això pot provocar la misèria dels agricultors dels països en vies de desenvolupament.

Després de les llavors fruit de la hibridació han arribat les granes transgèniques. La modificació genètica inclou la introducció de gens d'un altre organisme. Això s'aplica de forma sistemàtica al blat de moro, la colza i la soja, suposadament dedicats a fabricar pinsos per a la ramaderia industrial i agrocombustibles per a vehicles. No obstant, des de fa uns cinc anys una nova tècnica està permetent un desenvolupament molt ràpid. La tècnica CRISPR permet, explicat de forma profana, suprimir trossos de gen o tallar i enganxar trossets del gen en altres llocs esperant obtenir amb això noves característiques. Tant es pot fer només amb el material genètic propi que es vol modificar com combinant amb altres organismes donant lloc llavors a un transgènic. A les revistes científiques -d'algunes de les quals he extrets aquestes informacions- publiquen regularment èxits científics tant sobre les llavors com sobre els animals. S'aconsegueixen porcs amb menys greix, vaques que només pareixen mascles, o vaques resistents a la tuberculosi, etc. etc. Hem d'estar preocupats? No sabem exactament els efectes sobre la salut d'aquests «monstres», però és evident que responen a un control politicoeconòmic de la societat.