Cosa els teus diners en mi, que gairebé no puc respirar; posa els teus diners en mi i, si penses que estic perdent, és que deus estar sonada, o sigui que, tota la pasta que tinguis, cap a mi (lletra de Put your money on me; 2017). Avui, potser -l'esperança és l'últim que es perd-, els canadencs Arcade Fire, ens faran cantar i ballar [qui diu ballar, diu fer contorsions ridícules] que som «de nou en l'obscuritat», que no podem «sortir-ne» (lletra d' Everything Now; 2017). Als germans Win i William Butler i a Régine Chassagne (esposa del primer), quebequesos de Mont-real (in-inde-in-de-pen-dèn-ci-a?), se'ls espera amb candeletes al palau Sant Jordi de Barcelona, que un dia va ser olímpic i que de fa uns quants anys, si no fos per la música, es fotria de fàstic. Entrades esgotades (elis, elis) el dia de la final de la Copa del Rei entre catalans (i-in-de-in-de-pen-dèn-ci-a!, ara sí) i sevillans ( ¡olé, olé i olé!) per escoltar i ballar [ ergo fer el ridícul més absolut camuflats entre la massa], confiem, Rebellion (« Rebel·lió», concepte més nostrat cada dia que passa), cançó que incorpora un subtítol prou suggeridor: Lies ( Mentides). «Rebel·lió» i «mentides»: els Arcade Fire la claven amb un peça que forma part de l'àlbum Funeral -ves-, que va sortir al mercat l'any 2004. Falten dos dies per un Sant Jordi que molt probablement quedarà tacat de groc i venen els quebequesos aquests (in-inde-in-de-pen-dèn-ci-a?) a cantar sobre rebels i mentiders: «Cada vegada que tanques els ulls, mentides, mentides». És impossible ser més visionari i oportú. «Mentides, mentides». En una ciutat (comtal) pendent de què passa en territori «enemic» -en les rebel·lions, ni somriures ni amistats-, en un camp de futbol de nom horrorós, Wanda Metropolitano, els Butler-Chassagne diran: «ara que soc gran, el meu cor és més fred i puc veure que és [sí, altre cop, quina obsessió!] mentida». Aquesta és la lletra de Wake up ( Desperta; 2004), missatge també apropiat per a un col·lectiu que s'ha encomanat al deliri permanent i és addicte a l'anèstesia subministrada a granel per una política tòxica, altament contagiosa i més al·lucinògena que l'àcid lisèrgic. Res, posa els teus diners en mi, que no respiro; i, si penses que estic perdent, és que deus estar sonada, o sigui que, tota la pasta que tinguis, cap a mi. La resta, collonades.