Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat» diu la dita per referir-se a l'arribada del bon temps. Des del punt de vista literari podríem interpretar, també, que la cuca és l'escriptor que, cada 23 d'abril, surt al carrer a seduir al lector amb les seves noves cabòries. Sigui per estricte naixement o per espontània adopció, i davant la imminent festivitat del cultivat patró, us proposo abordar les últimes obres d'algunes de les més interessants plomes gironines.

La M. Mercè Cuartiella i en Joan Manuel Soldevilla són com la Penélope Cruz i el Javier Bardem de les lletres catalanes, parella modèlica que enguany presenta novel·la de manera quasi conjunta. La Mercè, fidel al seu estil proper i quotidià, ens dibuixa, amb Flor salvatge (Grup62), una tragicomèdia de barri amb toc noir on les relacions dels seus personatges i una molt ben tramada narració no lineal fan de la lectura un enginy encisador. En Solde, savi literari i tintinòleg inigualable, debuta en el format novel·lístic amb L'amic de Praga (Columna), procés detectivesc que dos investigadors ficticis centren sobre Jaume Ministral i Kriegel, personatges reals i aparentment poc afins que van iniciar una fèrria i duradora amistat a la batalla de l'Ebre. Història, acció i misteri en una primera obra que esdevé crònica d'un èxit anunciat.

L' Anna Carreras és la dama de l'erotisme, no només perquè és un gènere que excel·leix amb els ulls tancats i els llavis oberts a Encén el llum (LaBreu), sinó perquè la seva prosa, el seu lèxic, desprenen sempre poesia, seducció i desig a parts iguals. Cultes sexuals, tigresses blanques i fel·lacions a dojo en un thriller eròtic que invoca el mite d'Emmanuelle i que, per tant, deixa en evidència les vergonyoses Cinquanta ombres d'en Gray. En Pep Prieto, en canvi, probablement l'autor més mediàtic i, malgrat tot, intel·lectual d'aquesta llista -sé que riurà si llegeix aquestes línies- ens regala, amb Carnada (Bridge), un impagable relat conspiranoic amb regust de ci-fi de sèrie B que es recolza en la classe política i periodística del país per destapar una epidèmia zombi. Sí, us confesso que m'ha fet ràbia no haver-la escrit jo.

Fninalment, l'escriptor Sebastià Roig i el dibuixant Toni Benages fan tàndem a la novel·la gràfica Narcís Monturiol i les pedres de l'infern (Males Herbes), fantàstica aventura evocadora dels tòtems Massagran i El Capitán Trueno en clau empordanesa, on l'inventor del submarí ha de resoldre una sèrie de desaparicions a Cadaqués relacionades amb uns éssers monstruosos.

Més al sud, des de Cassà, i no precisament amb amor, treu el cap Lèmmings (Llibres del delicte), l'última novel·la de Jordi Dausà, un text que s'inspira en el cinema d'arts marcials per plantejar-nos una trama negra sobre el sòrdid món de les lluites clandestines. Hàbilment escrita en segona persona, la narració dona forma a una colpidora metàfora sobre la lluita com a obligat estil de vida. I hòsties com pans.