La realitat?

I gràcies a un senzill mecanisme de bot, aquests falsos seguidors van enviant disciplinadament els seus likes i els seus retuits als teus propis missatges, i així de camí van engreixant el teu ego (que si en un primer moment tenia la mida d'un obès mòrbid, ara ja es posa al nivell d'un braquiosauri). En una paraula, n'hi ha prou de pagar una quantitat raonable per convertir-se en un fenomen de les xarxes socials amb milions de seguidors. Pel que sembla, els comptes de les cantants més famoses i dels polítics més eminents i de les més grans celebrities tenen milions d'aquests falsos seguidors que no han existit mai.

Quan vaig llegir aquesta notícia, em va alegrar saber que el meu admirat Pável Ivànovitx Txitxikov, aquell altre ésser que mai va existir perquè no era més que una creació de Nikolai Gógol a Ànimes mortes, havia tingut un club d'imitadors que havien sabut actualitzar el seu negoci. I mentre que el gran Txitxikov es dedicava a comprar els servents morts de la Rússia tsarista que encara figuraven en el padró dels seus antics amos, per així fer-se passar per un ric propietari que disposava de milers i milers d'esclaus -que després hipotecava per aconseguir un bon premi dels bancs-, així aquests moderns seguidors seus han inventat les ànimes mortes de Twitter i Facebook, que no existeixen ni han existit mai, però que es poden comprar i vendre com si fossin béns de consum reals. En realitat, Txitxikov va ser un precursor d'aquest prodigiós capitalisme actual que és capaç de crear crèdit -és a dir, confiança bancària, és a dir, diners en efectiu encara que no figuri enlloc- a partir del no res.

En certa manera, l'obsessió pels màsters i les titulacions falses està relacionada amb la moderna obsessió -tan antiga com el bo de Txitxikov, d'altra banda- per presumir del que no tenim i per fer-nos passar per qui no som. Hi ha alguna diferència entre el màster de Cristina Cifuentes i aquesta simpàtica follower que diu anomenar-se «Aliceb» i viure a Brooklyn, Nova York, però que quan punxo en el seu perfil m'envia a unes estranyes pàgines escrites en caràcters coreans (o ves a saber). I la tal «Aliceb», per si fos poc, no té amics de cap classe i només em segueix a mi entre tots els éssers de l'univers (sí, senyors, jo també tinc les meves ànimes mortes, encara que són tan poques que mai em permetrien obtenir ni un trist crèdit de 0,00001 euros). En qualsevol cas, el preocupant d'aquests màsters fraudulents és que no surten d'una sinistra empresa de hackers amagada en algun lloc de Rússia, sinó d'universitats que pretenen actuar amb el màxim respecte a la llei, i no només això, sinó que a sobre es permeten cobrar als incauts per ensenyar-los -a preu d'or en molts casos- en què consisteix exactament el respecte a la llei. Amb un màster, per exemple, sobre Dret Tributari. O sobre Dret Constitucional. O sobre Dret Autonòmic, com el que va cursar Cristina Cifuentes transfigurant en una nova «Aliceb» que mai va existir.

I el pitjor de tot és que aquesta epidèmia de titulacions falses té lloc en un món en el qual la realitat s'està tornant cada dia més borrosa i més fràgil i més difícil de percebre.

Acabo de llegir que hi ha programes de tractament d'imatge que poden falsejar qualsevol identitat -la de Mark Zuckerberg o la de Messi o la de vostè o la meva- i introduir-la en un vídeo fals en què se'ns faci fer el que li doni la gana al programador. És molt possible que els mateixos fabricants de followers falsos siguin els que estan muntant ara aquest nou negoci dels vídeos que semblen absolutament reals -amb la nostra pròpia imatge i la nostra pròpia veu-, encara que res del que aparegui en ells sigui real. En aquests vídeos se'ns podrà veure cobrant un suborn, o executant una fogosa pràctica sadomasoquista amb un menor d'edat, o rebent les aclamacions d'una massa, o participant en un combat, o pegant a algú amb un bat de beisbol. I res d'això serà real, però tothom creurà que ho és perquè la qualitat tècnica de la falsificació serà immillorable. I el dia que arribi això -i pel que sembla falta poc-, no tindrem escapatòria possible, tret que busquem el consol dels followers com «Aliceb» que ens juraran que ens creuen i ens estimen i sempre s'han fiat de nosaltres.