Primers dies de la tardor del 1799. Un jove general francès, Napoleó, acaba de desembarcar a Toulon amb el propòsit de fer-se càrrec de tot el poder en una República que no ha sabut aconseguir tots els seus objectius revolucionaris. Mentre això passa, un científic visionari, Philippe Lebon, xerra amb un amic en una estada del seu domicili mentre repassa les últimes dades d'un invent que està a punt de patentar i que revolucionarà la manera de viure al món sencer. Un invent que ja havia anticipat Roger Bacon el 1618 en escriure que «per mitjà de la ciència i l'art serà possible construir un cotxe que es mogui amb una velocitat miraculosa, sense ajuda de cavalls ni altres animals de tir».

Lebon està entusiasmat amb el projecte d'una màquina que s'ha de moure per gas i defensa davant el seu amic els beneficis que retrà a la humanitat. «Es tracta -li diu- d'un motor que ocupa molt poc espai, però desenvolupa una força enorme, superior a la de quatre cavalls. Serà capaç de moure un carro de posta ordinari, sense inquietar els passatgers. Ara diga'm una cosa, no és aquest cas el veritable benestar? D'aquí a cent o cinquanta anys, tots els ciutadans tindran el seu propi cotxe automòbil. I els homes recorreran mig món. Ja no tindran pàtria. Perquè la seva pàtria estarà en qualsevol indret. Seran feliços com els déus de l'Olimp». I així, d'aquesta manera però amb molta més gràcia literària, inicia el famós escriptor rus Ilyá Ehrenburg el seu entretingut llibre Història de l'automòbil per les pàgines del qual desfilen personatges com Henry Ford, André Citroën, JP Morgan, Henry Deterding, Michelin i alguns més relacionats amb els sectors (petroli, cautxú, etc.) necessaris per al desenvolupament de la nova indústria. Un llibre molt recomanable perquè Ehrenburg, que va seguir com a periodista la guerra civil espanyola i va ser una personalitat en l'àmbit de la Unió Soviètica, és un formidable escriptor, que ens ha deixat unes reflexions molt interessants, i molt vàlides per observar el paper fonamental del automòbil en la civilització moderna.

Per descomptat, no totes les profecies de Philippe Lebon sobre la felicitat universal gràcies a la possessió d'un cotxe s'han complert, tot i els esforços publicitaris dels seus fabricants perquè creiem el contrari. Molt al contrari, els automòbils han contribuït a incrementar perillosament els nivells de contaminació a les ciutats, i ja ningú dubta que són coadjuvants decisius en accelerar el canvi climàtic. De fet, una de les tasques principals de les autoritats municipals en tot el món consisteix a arbitrar mesures per limitar el seu ús. Unes vegades prohibint, de forma alternativa, la circulació de les matrícules parells sobre les senars en dies d'aclaparador contaminació atmosfèrica. I altres, afavorint la presència en carrers i carreteres de vehicles híbrids i elèctrics, que sembla la solució de futur més sensata i més viable tècnicament de moment. Ve al cas el que antecedeix en haver llegit a la premsa una informació sobre els problemes financers de Tesla, un fabricant de vehicles elèctrics i autònoms, és a dir, de vehicles que es condueixen sols. Un gran avanç des del punt de vista de la seguretat, però un cop per a l'autoestima dels conductors. Sobretot per als que els agrada saltar-se les regles.