En circumstàncies normals, ja començaríem a parlar de les eleccions municipals de l'any vinent i les seves candidatures. Ho va fer dijous en aquest diari Pau Canaleta, sempre atent, però els partits polítics les tenen aparentment aparcades, llevat de casos concrets com les diferències a ERC de Girona, que han portat Maria Mercè Roca a anunciar que no tornarà a encapçalar la llista. I, si es convoquen noves eleccions catalanes el 15 de juliol, com pretén Puigdemont en contra de la resta de partits, inclús el seu, les formacions polítiques ho ajornaran fins a final d'any. De fet, és previsible que siguin les eleccions municipals més atípiques des del 1979.
He llegit que molts alcaldes del PDeCAT esperen ansiosos la formació d'un govern perquè l'aplicació del 155 ha retardat projectes vitals per als seus municipis i temen que influeixi negativament en les seves candidatures. No cal que s'amoïnin. Fa unes setmanes ja vaig escriure sobre la desaparició de l'autonomia municipal. La política catalana ha quedat supeditada als designis del que es decideix des de la Generalitat o els partits que la governen. Això vol dir que, amb la dinàmica dels últims temps, no es votarà en clau municipal, ni s'analitzarà la gestió dels alcaldes i regidors, ni si s'han fet més o menys obres. Es votarà per blocs. Ho saben els alcaldes. Per això, molts han desistit de la gestió municipal i han ficat tots els ous al cistell del procés. Fa uns anys hauria sigut inimaginable que l'alcaldessa de Girona s'absentés l'endemà d'una tempesta i una insòlita pedregada que van deixar moltes zones de la ciutat potes enlaire per anar a una intranscendent reunió de l'Associació de Municipis per la Independència. I tampoc hauríem vist que l'alcaldessa de Figueres preferís anar diumenge passat a una manifestació independentista a Barcelona abans que presidir l'emotiu homenatge a una figuerenca, Roser Llop, nascuda i crescuda en una casa al costat de l'Ajuntament. Llop fou durant molts anys, juntament amb una altra figuerenca, Anna Junyer, una de les grans jugadores del bàsquet espanyol. De fet, Marta Felip tampoc no va assistir al funeral d'un il·lustre empordanés, Eduard Puig Vayreda. Era a Kíev amb el Patronat de Turisme. Fins fa poc, resultava impensable que un alcalde deixés el seu municipi com a segon plat.
I, per tot això, que la meitat de la població de Figueres estigui en risc de pobresa o exclusió social i que el 42% de les llars de Girona no ingressin més de 2.000 euros al mes ni se'n parla, ni es debat, ni preocupa, ni es busquen solucions. Massa complicat. I no dona vots.
