Demà se celebra Sant Jordi. I serà un Sant Jordi enrarit. Els presos polítics i els exiliats no podran fer la passejada canònica, entre parades de roses i de llibres, envoltats d'un eixam de periodistes i de gent amb ganes de saludar-los. Demà es vendran més roses grogues que mai, tot i que la rosa vermella aguantarà la competència, perquè la rosa vermella és la rosa de Sant Jordi.
Demà llibreters i floristes faran l'agost. Els escriptors de més anomenada es couran al foc lent del sol-i-firma. Els no tan coneguts faran un volta-i-volta. I els novells tindran l'avinentesa d'avaluar si han encertat la vocació. En qualsevol cas, bona part dels llibres més venuts seran llibres que parlen del moment polític que viuen Catalunya i Espanya. Llibres sobre el procés, sobre l'1-O, d'història que justifiqui anhels, encastellaments i tàctiques suïcides.
Demà s'aprofitarà Sant Jordi per reclamar un referèndum pactat, per carregar contra Espanya o contra Catalunya o contra totes dues. S'aprofitarà per exigir l'alliberament de presos i el retorn d'exiliats, o per demanar que no surtin ni tornin mai més de les presons en les quals es troben. Hi haurà temps per declarar-se unilateralista, antiborbònic, unionista, fraternal, revolucionari, amant del rap furibund.
Demà els actes oficials de les institucions (ajuntaments, Generalitat, delegacions del govern espanyol, Òmnium, ANC, etcètera) tindran un punt de tibantor. Una vegada més, i com passa d'un temps ençà, a polítics i representants d'entitats que fins fa poc es toleraven demà els espera un paper d'estrassa extraordinari. En algun moment la incongruència entre l'entesa momentània i la remor de fons ens oferirà estampes de gran vivacitat dramàtica.
Demà es veurà una munió de llaços grocs pels carrers de Catalunya. I estelades i eslògans demanant llibertat. També es divisaran banderes espanyoles, però no gaires. I està per veure si apareix, esporàdic, algun militant del moviment Parlem/Hablemos, cosa que de ben segur serà aprovada per la multitud silenciosa.
Demà els poetes que saben recitar a pulmó batent ens distrauran de les hores ensopides que rodolen entre el migdia i l'entrada de la tarda.
Demà se celebra Sant Jordi. I serà un Sant Jordi enrarit. Una mica de l'estil de la calma que precedeix l'aiguat. Sant Jordi de pau i treva, se'n podria dir, si no fos pel cabàs de mentides que dia sí i dia també aboquen sobre Catalunya La Caixa, Enric Millo, el jutge Llarena, el periodisme de la caverna, tres de cada quatre membres del Partit Popular, els tabarnesos, la Guàrdia Civil, Karl Jacobi, Societat Civil Catalana, Miquel Iceta, i tota la corrua de professionals catalans del saqueig que el dia de Sant Jordi aprofitaran per fotografiar-se amb roses.
Demà els presos polítics i els exiliats no podran regalar roses i llibres als fills i a les parelles. Els fills i les parelles dels presos polítics i dels exiliats tampoc no podran regalar roses i llibres als seus pares i mares i parelles.
És un detall no menor, si tenim en compte que la diada de Sant Jordi s'associa a la cultura i a l'amor.
