Hi ha qui diu que l'enveja és un dels baixos instints més comuns d'entre nosaltres i és veritat que alegrar-se de l'èxit aliè no sembla una de les característiques que més ens distingeix. I no només als catalans, sinó pràcticament a tots els ciutadans del vell continent, inclosos danesos, anglesos, alemanys o andalusos. Sembla que aquí els «herois» són aquells que no tenen vergonya en «carregar-se» -fins i tot públicament- les propostes dels altres i no pas els que les fan. D'això, en saben molt alguns promotors d'iniciatives que per la seva naturalesa requereixen el vist-i-plau o fins i tot l'aportació de l'administració pública i que han vist com els seus projectes s'han frustrat totalment o parcial per la pressió de quatre suposats «defensors» de l'interès comú i que, incapaços de fer mai res constructiu, només volen mantenir un pols amb els veritables emprenedors. I si no, que li ho preguntin a en Ferran Adrià, quan alguns ecologistes (no tots!) van aixecar «les espases» contra el seu projecte de convertir El Bulli a Cala Montjoi en un laboratori gastronòmic únic al món, o a en Genís Matabosch, quan una colla d'«intel·lectuals» empordanesos de voler i no poder van decidir oposar-se al seu projecte de Museu del Circ a Figueres.
Sembla que la propera víctima que han escollit un grapat de «tinyosos» que no han tingut la sort de gaudir d'un veritable «èxit» per a les seves iniciatives, és el meu amic (i a Miss Dalí també soci) Ventura Pons. La seva aposta per a recuperar «al bell mig de Figueres» una sala que a més de cinema tindrà d'altres usos culturals i comercials, no només ha conegut ja certa oposició política, perquè sempre hi haurà un polític que criticarà allò que faci un altre amb independència del benefici (o perjudici, que també pot ésser) que tingui per a la comunitat, sinó que a més s'està convertint en la diana d'una colla que, malgrat al seu poc impacte «real» entre els figuerencs, reclama per a si mateixa saber què li convé i què no als vilatans. Aquest és el missatge que la setmana passada difonia al seu grup de WhatsApp: «Molt simpàtic el Sr. Ventura Pons contraprogramant al Cineclub Diòptria des de la primera setmana amb la presentació i col·loqui del documental d'en Kílian Jornet.» A més d'al·lucinar amb aquest «foc amic» en un moment en el qual els cinèfils haurien de fer causa comuna per a la supervivència del setè art en un entorn extremadament complicat, no entenc com aquests ximplets gosen dir tantes mentides amb tan poques paraules, perquè saben perfectament que en Ventura no és responsable de la programació del Las Vegas i també que en cap moment ningú ha volgut importunar-los. És clar que potser encara no han digerit que foren lamentablement oblidats el dia de la inauguració. Ai, l'enveja ...
