ls hereus de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), transmutada en Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), estan completament desorientats.

De bell antuvi, la direcció sorgida del Congrés fundacional del 10 de juliol de 2016 es va sotmetre a la voluntat del cabdill Puigdemont, que ni forma part de la direcció executiva. El líder messiànic va confeccionar la llista de Junts per Catalunya (JuntsxCat) a les eleccions del 21-D, escollint un grup de fidels, i va deixar amb un pam de nas el PDeCAT que, menystingut i humiliat, ajupia el cap i donava suport sense condicions al capitost.

Contra tot pronòstic, la llista de Puigdemont va aconseguir 34 diputats, (però només 14 eren o havien sigut membres del PDeCAT) i va superar els 32 diputats d'ERC, un resultat que va reforçar l'estratègia d'aquell que s'entén i balla sol.

A partir d'aquí la supeditació dels neoconvergents a JuntsxCat ha estat permanent i qualsevol discrepància s'ha saldat amb una contundent desautorització pública.

De fet, el propòsit de Puigdemont és fagocitar el PDeCAT mitjançant l'impuls d'un «moviment polític» sustentat en un lideratge carismàtic, l'apel·lació al poble i la defensa retòrica de la democràcia. Tot plegat a imatge i semblança dels moviments populistes del segle XX, d'infaust record.

Aquesta posició de força es fonamenta en l'engany d'una suposada legitimitat del govern destituït que ha de ser restituït. Però el relat és contradictori amb la participació en les eleccions del 21-D, convocades per la via de l'article 155, que haurien de ser il·legítimes i, per tant, no reconegudes pels independentistes.

És a dir, en acceptar les eleccions el 21-D, a JuntsxCat l'avalen només els 948.233 vots aconseguits (un 21,66%). Molt allunyats dels resultats de CiU que, amb el 46,78% el 1984, el 45,74% el 1988 i el 46,19% el 1992, assolia majories absolutes.

Tant se val! La davallada de vots es supleix pactant amb ERC que, d'inici, obté la Presidència del parlament, i el president del Govern ha de ser de JuntsxCat.

Fins ara, el PDeCAT ha estat un convidat de pedra. Però què passarà en les eleccions municipals del 26 de maig de 2019? A les del 2015, CiU va obtenir 669.781 vots (3.336 regidors i 431 alcaldes), lluny dels 1.004.823 vots i 4.373 regidors de l'any 1987.

Malgrat la pèrdua de vots, la teranyina del clientelisme convergent, teixida durant anys i panys, no desapareixerà de la nit al dia. Per tant, els ajuntaments jugaran un paper important en les aspiracions de l'expresident. Les vares dels alcaldes són preuats trofeus.

El PDeCAT es dissoldrà dins del «moviment polític» que proposa Puigdemont o mantindrà un pols, perdent bous i esquelles? El PDeCAT es troba en un atzucac.