Michael Lewis ha publicat un interessant llibre, Deshaciendo errores (Debate), en què al llarg de 430 pàgines repassa les principals aportacions del treball conjunt del psicòleg Danny Kahneman (guanyador del Premi Nobel d'Economia en 2002) amb el seu col·lega Amos Tversky sobre l'equivocació humana. En l'obra, es constata que sovint organitzem abundant informació a partir d'una impressió instantànea... i dolenta. De manera que tota la construcció posterior s'aixeca sobre uns fonaments tan febles que no suporten la més mínima anàlisi. L'objectiu del tàndem d'investigadors que ha motivat aquest assaig sempre va ser anticipar-se a aquests casos i corregir-los. A parer seu, hi influeixen elements com la nostra ignorància, els estereotips i les supersticions que arrosseguem i el context en què ens toca viure. Per aquesta raó, els individus no triem entre coses, sinó entre les descripcions d'aquestes coses. I desenvolupem una por notable d'equivocar-nos per si, després d'una elecció, ens n'hem de penedir. El resum és suficient per entendre quin és el públic idoni d'aquest volum: els polítics que mantenen una posició sense reflexionar amb la ment oberta i la voluntat constructiva. Si jo fos Carles Puigdemont, el regalaria a Mariano Rajoy. I si fos Rajoy, l'enviaria a Puigdemont. Tots dos el necessiten.