No em sento gens etzibat
Josep Quintanas Bosch girona
Aquest diumenge passat, a la crònica signada per Tapi Carreras sobre la festa municipal amb motiu del canvi de nom de la plaça Constitució, sobre el discurs de Marta Madrenas diu textualment: «En referència a aquells ´que afirmen defensar la Constitució´ va etzibar-los que ´cap norma pot estar per sobre dels drets dels pobles a dir què volen ser ni als drets humans universals´».
Com a defensor de les Constitucions, també de l´espanyola, perquè regulen la convivència democràtica i emparen, per tant, els drets de les comunitats i de les persones, no em sento gens etzibat per les paraules de la senyora Madrenas. Sols, tractat amb una altivesa que amaga precarietat intel·lectual. O sigui, ni pegat ni agredit violentament, que és el que significa la paraula «etzibar». Una paraula que no admet gaires usos metafòrics: indica violència. La paraula comunica pensament, expressa emocions i retrata millor que res les de Tapi Carreras.
En tot cas, el cronista hauria estat més precís amb un ús reflexiu del verb etzibar. Per exemple, «la senyora Madrenas s´etzibà un tret al peu». Té estudis de Dret, l´alcaldessa, superats satisfactòriament, diuen. Però afirma que no creu en el dret ni en les lleis que els ciutadans hem aprovat democràticament. Creu en lleis immanents interpretables per uns quants il·luminats sense seguir cap procediment establert legalment i que impunement poden vulnerar les que vulguin i quan vulguin. Res a veure amb la democràcia. En democràcia, no hi ha dreceres, hi ha lleis i procediments per canviar-les.
Si una alcaldessa no creu en les lleis ni que ha d´obeir-les, què hi fa, davant d´un Ajuntament? És un perill per als ciutadans i pels seus diners. Serà, és, capaç de qualsevol barbaritat.
Soc una nota?
Núria Serrano Vilamitjana GIRONA
Des que som petits, des que anem a l´escola, a l´institut i a la universitat, ens examinem constantment. Ens examinem per poder accedir a facultats i utilitzar-les al llarg de la vida.
A punt d´acabar segon de Batxillerat internacional, m´adono que tot el meu futur depèn de les notes, notes que juguen en funció dels nervis, de l´ansietat i de la frustració. Per tant, per què les notes han de qualificar la nostra capacitat? Examen rere examen, el cansament es fa més feixuc i les ganes desapareixen ja que sempre tenim la pressió d´obtenir un número que ens indicarà el nostre futur. Vull criticar la societat on visc, una societat completament materialista que sempre vol comptabilitzar-ho tot, fins i tot el talent.
Catalunya i l´Europa protestant
Josep M Loste Romero PORTBOU
Ara, el 2018, desprès de l´autoritarisme i la repressió del govern espanyol dels darrers temps i malgrat tots els malgrats, la nostra única possibilitat de supervivència com a poble lliure i sobirà és l´Europa protestant: la CDU de Merkel, Die Linke, els escandinaus, els bàltics, Suïssa, Bèlgica (...) i tota la gent de bona voluntat d´arreu dels pobles d´Europa. Lògicament, ara de cap manera ens podem arronsar i rebaixar les nostres reivindicacions. Cal seguir bategant i lluitant cívicament, pacíficament i democràticament; i alhora ens hem de preparar molt bé en cas que es pugui activar una possible mediació promoguda per Alemanya i una UE postjunckqueriana. Hem de tenir molt present que l´executiu Rajoy i tota la superestructura supremacista (nacionalista espanyola) amb la seva actitud negativa, obstruccionista i repressiva podria arribar a malmetre les poques estructures polítiques de la UE. En aquests moments cal treballar de valent per poder recuperar el Diplocat i d´atres institucions clau. Si això no és possible per culpa de l´article 155 CE i l´autoritarisme caldrà treballar per articular una mena de diplomàcia privada catalana. Ara és vital una gran repolitització global de la societat catalana de baix a dalt.
