25 de abril de 2018
25.04.2018

Cartes

25.04.2018 | 07:10

No em sento gens etzibat
Josep Quintanas Bosch girona
Aquest diumenge passat, a la crònica signada per Tapi Carreras sobre la festa municipal amb motiu del canvi de nom de la plaça Constitució, sobre el discurs de Marta Madrenas diu textualment: «En referència a aquells ´que afirmen defensar la Constitució´ va etzibar-los que ´cap norma pot estar per sobre dels drets dels pobles a dir què volen ser ni als drets humans universals´».
Com a defensor de les Constitucions, també de l´espanyola, perquè regulen la convivència democràtica i emparen, per tant, els drets de les comunitats i de les persones, no em sento gens etzibat per les paraules de la senyora Madrenas. Sols, tractat amb una altivesa que amaga precarietat intel·lectual. O sigui, ni pegat ni a­gre­dit violentament, que és el que significa la paraula «etzibar». Una paraula que no admet gaires usos metafòrics: indica violència. La paraula comunica pensament, expressa emocions i retrata millor que res les de Tapi Carreras.
En tot cas, el cronista hauria estat més precís amb un ús reflexiu del verb etzibar. Per exemple, «la se­nyora Madrenas s´etzibà un tret al peu». Té estudis de Dret, l´alcaldessa, superats satisfactòriament, diuen. Però afirma que no creu en el dret ni en les lleis que els ciutadans hem aprovat democràticament. Creu en lleis immanents interpretables per uns quants il·lu­mi­nats sense seguir cap procediment establert legalment i que impunement poden vulnerar les que vulguin i quan vulguin. Res a veure amb la democràcia. En de­mo­­cràcia, no hi ha dreceres, hi ha lleis i procediments per canviar-les.
Si una alcaldessa no creu en les lleis ni que ha d´obeir-les, què hi fa, davant d´un Ajuntament? És un perill per als ciutadans i pels seus diners. Serà, és, capaç de qualsevol barbaritat.


Soc una nota?
Núria Serrano Vilamitjana GIRONA
Des que som petits, des que anem a l´escola, a l´institut i a la universitat, ens examinem constantment. Ens examinem per po­der accedir a facultats i utilitzar-les al llarg de la vida.
A punt d´acabar segon de Batxillerat internacional, m´adono que tot el meu futur depèn de les notes, notes que juguen en funció dels nervis, de l´ansietat i de la frus­tració. Per tant, per què les notes han de qualificar la nostra capacitat? Examen rere examen, el cansament es fa més feixuc i les ganes desapareixen ja que sempre tenim la pressió d´obtenir un número que ens indicarà el nostre futur. Vull criticar la societat on visc, una societat completament ma­terialista que sempre vol comp­tabilitzar-ho tot, fins i tot el ta­lent.


Catalunya i l´Europa protestant
Josep M Loste Romero PORTBOU
Ara, el 2018, desprès de l´autoritarisme i la repressió del govern espanyol dels darrers temps i malgrat tots els malgrats, la nostra única possibilitat de supervivència com a poble lliure i sobirà és l´Europa protestant: la CDU de Merkel, Die Linke, els escandinaus, els bàltics, Suïssa, Bèlgica (...) i tota la gent de bona voluntat d´arreu dels pobles d´Europa. Lògicament, ara de cap manera ens podem arronsar i rebaixar les nostres reivindicacions. Cal seguir bategant i lluitant cívicament, pacíficament i democràticament; i alhora ens hem de preparar molt bé en cas que es pugui activar una possible mediació promoguda per Alemanya i una UE postjunckqueriana. Hem de tenir molt present que l´executiu Rajoy i tota la superestructura supremacista (nacionalista espanyola) amb la seva actitud negativa, obstruccionista i repressiva podria arribar a malmetre les poques estructures polítiques de la UE. En aquests moments cal treballar de valent per poder recuperar el Diplocat i d´atres institucions clau. Si això no és possible per culpa de l´article 155 CE i l´autoritarisme caldrà treballar per articular una mena de diplomàcia privada catalana. Ara és vital una gran repolitització global de la societat catalana de baix a dalt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema