La pugna aparent sobre el delicte de malversació en el referèndum de l´1 d´octubre és entre el jutge Pablo Llarena i el ministre Cristóbal Montoro, però el conflicte real és entre el Ministeri d´Hisenda i el d´Interior. Del ministre d´Interior, Juan Ignacio Ziodo, en depenen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i els seus serveis d´investigació. El de la Guàrdia Civil en particular ha estat alimentant tant la Fiscalia com el magistrat instructor amb extensíssims informes en què asseguren que s´havien gastat diners públics de la Generalitat per pagar les despeses del referèndum, i per aquest motiu tant Puigdemont com diversos dels seus consellers podien ser acusats de malversació. La Fiscalia va fer seva aquesta tesi i l´instructor la va acceptar, perquè se suposa que els investigadors dels cossos de seguretat de l´Estat no fan broma amb aquesta mena d´assumptes. Però llavors apareix el ministre Montoro i diu que als seus funcionaris, que des de molt abans ja estaven controlant les despeses de la Generalitat, no els consta cap pagament de cap factura que tingui cap relació amb el referèndum. I el jutge esclata: com pot dir-me això si la Guàrdia Civil m´ha dit el contrari? Amb la capacitat de ser patètic que l´impregna, el patriotisme més enervat acusa Montoro de complicitat objectiva amb els separatistes enemics d´Espanya. Que es posi a la cua, darrere dels jutges alemanys i dels qui duen samar­retes grogues al futbol. Però el ministre d´Hisenda, els seus alts funcionaris i els encarregats del control de la Generalitat només poden dir que no els consta cap d´aquestes despeses, perquè si els constessin, les haurien impedit i denunciat.

Madrid s´ha omplert d´especialistes a trobar explicacions a l´inexplicable. Que si les despeses en qüestió eren anteriors a l´inici del control, que si es tracta de subvencions genèriques a entitats i grups parlamentaris... Potser sí que al final cosiran un vestit a mida perquè ningú no s´hagi de desdir de res, però d´entrada sembla que els camins empresos per la Guàrdia Civil i Hisenda siguin incompatibles. Un dels dos no ha fet ben feta la seva feina i, el que és pitjor, els dos departaments no s´han comunicat entre ells, i el Govern, desorientat, llança la pilota a la teulada del jutge, dient que és a ell a qui pertoca demostrar la malversació, de la qual no hauria acusat ningú si els investigadors d´Interior no li haguessin explicat el que li van explicar.